AVE i investigació

El govern acaba de presentar els seus pressupostos per a l'any 2012. A causa de la situació econòmica, són uns pressupostos enormement restrictius, coherents amb els ingressos previstos pels impostos, que han disminuït molt. Però són uns pressupostos que no tenen coherència interna, almenys en dos aspectes: la retallada en recerca i el malbaratament en la construcció de l'AVE.

El pressupost de l'any 2011 en recerca, desenvolupament i innovació va ser de 8.600 milions d'euros. Per a aquest any, ha quedat reduït a 6.400 milions. El govern socialista haurà fet moltes coses malament però, almenys en aquest concepte, havia mantingut una política d'ajuda a la investigació que havia permès a Espanya tenir un lloc destacat en el panorama mundial. Amb aquest brutal retallada es perdrà tota una generació de joves investigadors, serà més difícil atraure a Espanya bons científics d'altres països i serà més fàcil que els bons científics d'Espanya marxin a l'estranger. Destruir equips de recerca és molt fàcil i ràpid, tornar-los a crear és molt més lent i complicat. Amb aquests pressupostos haurem tornat a l'Espanya del “que inventin ells”.

I menys mal que tothom està d'acord, almenys de boca, que per recuperar el dinamisme econòmic cal entrar en l'economia del coneixement, i que per fer-ho es requereix una investigació potent. Al destruir l’esforç de bastants anys, amb aquests pressupostos ens mengem el gra que hauria d’haver servit per plantar la propera collita.

Al costat d'aquesta retallada, es segueixen destinant partides importants per a la construcció de l'AVE. En els pressupostos pel 2012 del Ministeri de Foment es consignen 4.188 milions de euros, dels que les partides més importants són: 1.217 per a l'AVE a Galícia, 762 per a l'AVE a Llevant, Múrcia i Almeria, 596 per a l'AVE al País Basc , 470 per a l'AVE a Astúries i 346 per a l'AVE de Barcelona a la frontera francesa. Casualment, a Galícia hi ha eleccions previstes per al 2013, si és que no s'avancen. L'ombra del que va passar a Andalusia és allargada, i cal mantenir contents els electors.

La ministra de Foment, Ana Pastor, ha justificat les inversions per a l'AVE a Galícia dient que "són de justícia", però sense aportar cap dada econòmica, argument més que discutible en aquest període de gravíssima crisi. El poble gallec, que és bastant més intel•ligent que els seus polítics, hauria entès un retard d'un o dos anys en l'arribada de l'AVE, ateses les circumstàncies dramàtiques en què viu el país, però els polítics han fet d'aquesta data un punt de confrontació partidista, i par això no n’hi haurà cap que expliqui que un quilòmetre d'alta velocitat surt, de mitjana, per uns 18 milions d'euros, l'equivalent al cost de 3 o 4 escoles, i que 5 quilòmetres d'AVE ja donarien per fer un hospital per a una població de cent mil habitants. Tampoc cap polític explicarà que els estudis de viabilitat de l'alta velocitat a Galícia indiquen que transportarà menys de dos milions de passatgers anuals, amb una cadència de quatre o cinc trens diaris en cada sentit, mentre que una línia d'alta velocitat de 500 quilòmetres requereix, per ser rendible socialment, d'uns vuit milions de passatgers anuals, xifra a la qual encara no arriba el tram Madrid Barcelona, el més utilitzat d'Espanya, que en transporta una mica menys de sis. El que diem de l’AVE a Galícia ho podem dir de totes les altres inversions en alta velocitat previstes per al 2012: cap d'elles és rendible ni a curt ni a mig termini.

El Secretari d'Estat de Transport dels Estats Units, Ray La Hood, va quedar admirat per la xarxa d'alta velocitat espanyola quan va venir a Espanya l'any 2009, convidat pel ministre José Blanco, però quan li van ensenyar els números va pronunciar una frase demolidora: "Vostès són rics, nosaltres no ens ho podem permetre". Ara que sabem que no som rics, resulta poc raonable destinar més de 4.000 milions a aquesta infraestructura el 2012, mentre es retallen les despeses de recerca.

En resum, uns pressupostos que, si no són corregits durant la seva tramitació parlamentària, d'una banda destinen molts diners a projectes que no són rendibles i, de l'altra, tallen qualsevol possibilitat de desenvolupament futur de l'economia del coneixement. Després ens preguntem per què els que ens presten els diners (els mercats) reaccionen a aquests pressupostos amb un augment dels interessos que ens demanen. Els mercats no demanen més retallades, sinó retallades intel•ligents: una retallada petita o inexistent per tot el que pugui ajudar-nos a sortir de la crisi (la recerca, per exemple) i més retallades en el que és superflu, i que representarà un augment del dèficit durant molts anys (l'alta velocitat, per exemple). Tot això demostra una falta de serietat en l'elaboració dels pressupostos. Quan precisament el que s'esperava d'un Registrador de la Propietat amb plaça a Santa Pola és això, que fos seriós.