Championslí

Avui m’he despertat content. Tenia la impressió que a aquest país, potser, si tenim sort, hi haurà una mica menys d’ignorància i una mica més de sentit comú. I tot per la championslí.

Aviat farà quatre anys que va començar la crisi econòmica. Poc abans, el llavors president del govern central va anunciar que el PIB per càpita espanyol havia sobrepassat l’italià, que comencessin a tremolar els francesos i que, un cop sobrepassats, aniríem pels alemanys. L’economia espanyola era una economia de championslí, com va dir amb el seu accent de Lleó.

Resulta que el temps ha passat, i hem baixat no a segona, sinó a la tercera divisió econòmica. Havíem pagat la championslí amb diners que no eren nostres i que ara no podem tornar.

Però on n’hi ha hagut, sempre en queda, i aquest país encara podia presumir de tenir la millor lliga de futbol del món (o així ens ho recalquen cada setmana), els dos millors equips de futbol del món, els dos millors jugadors del món i els dos millors entrenadors del món. No hi fa res que els clubs de futbol deguin a la hisenda pública i a la seguretat social 700 milions d’euros (que acabarà pagant el contribuent, per molts papers mullats que signi el ministre del ram), aquest país encara podia presumir de championslí.

Com al conte de la lletera, molts somniaven amb una final a aquell estadi bàvar que canvia de color segons qui hi jugui, on hi aniria el príncep (el rei està massa atropellat), el president del govern central i el de la Generalitat. Amb tants personatges principals, la canceller Merkel també hi hauria d’anar, i li podríem passar la ma per la cara ensenyant-li qui som i com les gastem. Europa i el món sencer haurien d’inclinar el cap davant d’aquest país. Tornaríem a ser l’enveja del món sencer.

Però el càntir, de tant anar a la font, es va trencar. Ho va fer en dues fases. La primera, el dia després de Sant Jordi. La segona, el dia de Sant Marc. Ens hem quedat sense championslí, com quan es va perdre Cuba i les Filipines, que es va perdre tot.

Fa temps que no reia tant.