L'arribada del fenomen climàtic El Niño, que cada tres a set anys augmenta les temperatures i disminueix les precipitacions, duplica el risc de guerres civils en 90 països tropicals afectats, i pot ajudar a explicar una cinquena part dels conflictes a tot el món durant l'últim mig segle, diuen els autors. Això diu l’estudi Civil conflicts are associated with the global climate, publicat l'any 2011. És el primer estudi d'aquest tipus, on els investigadors han relacionat el cicle natural del clima mundial amb els increments periòdics en les guerres.
Els últims anys, historiadors i climatòlegs han trobat proves que les societats del passat van patir i van arribar a desaparèixer a causa la calor o la sequera que van danyar l'agricultura i van sacsejar els governs. La idea que el medi ambient alimenta la violència ha cobrat força en l'última dècada, amb els llibres d'autors populars com Jared Diamond, Brian Fagan i Mike Davis. Els estudis acadèmics han elaborat els vincles entre les sequeres i col•lapses socials, com, per exemple, el final de l'Imperi Acadi al Golf Pèrsic (primera superpotència del món) fa 6.000 anys, la caiguda de la civilització Maia a Mèxic entre 800 i 900, els llargs cicles de guerres dinàstiques a la Xina, que van durar segles, i les insurreccions recents a l'Àfrica subsahariana. L'any passat, especialistes en l'estudi dels anells dels arbres van publicar un atles de 1.000 anys d'El Niño relacionats amb sequeres. Les dades d'aquestes sequeres coincideixen amb la caiguda de la civilització d'Angkor de Cambodja al voltant de l'any 1400, i la posterior dissolució de dinasties a la Xina, Vietnam, Myanmar i Tailàndia.
El cicle conegut com El Niño - Oscil•lació del Sud, o ENSO, és un cicle d'escalfament i de refredament de l'Oceà Pacífic tropical que afecta els patrons del clima de gran part d'Àfrica, l'Orient Mitjà, l'Índia, el sud-est de Àsia, Austràlia i les Amèriques, on viu la meitat de la població mundial. Durant la fase freda o La Niña, la pluja pot ser relativament abundant a les zones tropicals. Durant la fase més càlida o El Niño, augmenta la temperatura terrestre i disminueixen les precipitacions a la majoria dels llocs afectats. Amb la interacció amb altres factors com ara el vent i els cicles de temperatura als altres oceans, El Niño pot variar enormement tant la seva força com la seva durada. En la seva forma més intensa, aporta una calor abrasadora i unes sequeres que poden arribar a durar uns quants anys. A latituds més altes, els efectes es debiliten, desapareixen o s'inverteixen. Les condicions de La Niña a principis de l'any 2011 van provocar sequeres al sud-oest dels Estats Units i a parts de l'Àfrica oriental.
Els autors de l'estudi esmentat van rastrejar l’ENSO de 1950 a 2004 i el van correlacionar amb inicis de conflictes civils en què van morir més de 25 persones en un any determinat. Les dades inclouen 175 països i 234 conflictes, més de la meitat dels quals van causar cadascun més de 1.000 morts en el camp de batalla. Per als països on el clima està controlat pel fenomen, es van trobar que durant La Niña, la possibilitat d'iniciar una guerra civil va ser un 3 per cent, mentre que durant El Niño, la probabilitat es va duplicar, fins al 6 per cent, com es veu a la figura. Als països no afectats pel cicle es va mantenir en un 2 per cent tant amb El Niño com amb La Niña. En general, l'equip va calcular que El Niño pot haver jugat un paper en un 21 per cent de les guerres civils a tot el món i en gairebé un 30 per cent en els països afectats per El Niño.
De color blau, el mateix percentatge per als països no influenciats per El Niño, en què ACR roman constant a un 2%.
Les zones ombrejades representen els intervals de confiança del 90%.
El Niño = valors positius, La Niña = valors negatius
El mal temps sembla inclinar els països més pobres cap al caos amb més facilitat. La rica Austràlia, per exemple, està influenciada per l’ENSO, però mai ha patit una guerra civil.
El 1982, un poderós fenomen de El Niño va colpejar la serra del Perú, un indret molt pobre, destruint les collites. Aquell any, els atacs guerrillers per part del moviment revolucionari Sendero Luminoso es van convertir en una guerra civil a gran escala que ha durat més de 20 anys, i que encara continua avui dia.
Les forces del sud del Sudan ja estaven cara a cara contra el nord dominant, quan una intensa guerra va esclatar el mateix any de El Niño de 1963. La insurrecció va sanar disminuint, però va aparèixer de nou el 1976, un altre any de El Niño. Després, a l’any 1983 hi va haver un gran fenomen de El Niño i es va produir un brot catastròfic de més de 20 anys de lluita en el que van morir 2 milions de persones. Es pot dir que va ser el conflicte més sagnant del món des de la Segona Guerra Mundial. Aquest conflicte va acabar l'estiu del 2011, quan el sud del Sudan va esdevenir una nació independent, però continuen els combats a les zones frontereres.
Alguns altres països on els conflictes han tendit a esclatar durant El Niño inclouen El Salvador, Filipines i Uganda (1972), Angola, Haití i Myanmar (1991), i el Congo, Eritrea, Indonèsia i Rwanda (1997).
Els autors diuen que no saben exactament per què el clima alimenta el conflicte. Però si el país té desigualtat social, si la gent és pobra, i si hi ha tensions subjacents, sembla possible que el clima pugui donar una empenta definitiva al conflicte. Quan les collites són dolentes, la gent pot decidir empunyar una arma, simplement per guanyar-se la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada