L’estat del benestar s’enfonsa

Sembla que no podem pagar l’estat del benestar del que gaudíem fins ara. Serà bo donar-hi una ullada per veure quan costa. Aquest estat del benestar està composat d’educació pública, sanitat pública, pensions, prestacions per atur, ajudes familiars, ajudes per la dependència.

Les darreres dades del cost de l’educació pública es corresponen a l’any 2009, en que va ser de 53.000 milions d’euros, dels que 29.000 corresponen al personal. L’educació universitària va costar 10.500 milions, la primària i infantil va costar 15.800 milions, el mateix que la secundària i la professional.

El darrer any del que es coneixen les despeses sanitàries públiques també és l’any 2009, amb un cost de 73.800 milions d’euros, dels que 10.400 corresponen als serveis primaris de salut, 39.000 als serveis hospitalaris i especialitzats, 13.400 a farmàcia. El cost del sector privat va ser de 26.400 milions d’euros, el que vol dir que el cost sanitari total, públic i privat, va ser de 100.200 milions d’euros.

La Seguretat Social va gastar, l’any 2011, 112.400 milions d’euros, dels que 99.600 milions van ser en pensions contributives, 2.000 en pensions no contributives, 6.500 milions en prestacions per incapacitat laboral, 2.400 en prestacions de maternitat i 1.300 milions en ajudes familiars.

Les classes passives (jubilació d’empleats públics) va costar 11.200 milions d’euros l’any 2011.

Les prestacions per atur van representar, l’any 2011, 30.000 milions d’euros.

Podem resumir el cost aproximat de l’estat de benestar:

És a dir, el cost de l’estat del benestar, tenint en compte que el Producte Interior Brut de l’any passat va ser de 1,073 bilions d’euros, representa el 26 % de tot el que el país ha produït.

Compararem ara aquest cost amb els ingressos tributaris i els de la Seguretat Social, que van ser, l’any 2011, de:

Arribem, doncs, a la penosa conclusió que no tenim calés ni per pagar el nostre estat del benestar, i, a més, hem de pagar les altres despeses de l’estat que no tenen a veure amb l’estat del benestar, que fan un total d’uns 88.000 milions, com podem veure al quadre següent, tret dels pressupostos de l’estat pel 2012.

I encara ens faltaria parlar de les altres despeses de les autonomies ...

Les retallades, malauradament, no seran suficients. Queda clar que si no s’augmenten els ingressos i no es redueix la prestació d’atur, pel que fa falta que l’economia vagi millor, acabarem com a Grècia o a l’Argentina del corralito.