La faula de la llebre i la tortuga

Trobat a internet

Recordes la faula?

Una tortuga i una llebre sempre discutien sobre qui era la més ràpida. Per dirimir la discussió, varen decidir fer una cursa. Varen elegir una ruta i varen començar la competició. La llebre va arrencar a tota velocitat i va córrer enèrgicament durant un cert temps. Després, al veure que portava una bona avantatge, va decidir seure sota un arbre per descansar una estona, recuperar forces i després continuar la seva carrera. Però aviat es va adormir. La tortuga, que anava poc a poc, la va atènyer, la va superar i va acabar primera, declarant-se guanyadora indiscutible.

Moralitat: els lents i estables guanyen la cursa.

Però la història no s'acaba aquí: la llebre, decebuda per haver perdut, va fer examen de consciència i va reconèixer els seus errors. Va descobrir que havia perdut la cursa per presumida i descuidada. Si no hagués estat tan segura de la seva avantatge, mai no l’haurien guanyat. Llavors, va desafiar la tortuga a una nova cursa. Aquesta vegada, la llebre va córrer del principi a la fi i el seu triomf va ser evident.

Moralitat: els ràpids i tenaços guanyen la cursa als lents i estables.

Però la història tampoc s’acaba aquí: després de ser derrotada, la tortuga va reflexionar detingudament i va arribar a la conclusió que no podria guanyar mai a la llebre per velocitat. Tal com la cursa estava plantejada, la perdria sempre. Per això va desafiar novament a la llebre, però li va proposar córrer sobre una ruta una mica diferent. La llebre va acceptar i va córrer a tota pastilla, fins que es va trobar amb un riu molt ample. Mentre la llebre, que no sabia nedar, es preguntava el que faria, la tortuga va arribar, va nedar fins a l’altre vora del riu, va continuar al seu pas i va acabar en primer lloc.

Moralitat: els que identifiquen la seva avantatge competitiva (en aquest cas saber nedar) i canvien l’entorn per aprofitar-la, arriben primer.

Però la història tampoc s’acaba aquí: va passar el temps, i tant varen compartir la llebre i la tortuga, que varen acabar fent-se bones amigues. Ambdues varen reconèixer que eren bones competidores i varen decidir repetir la ultimà cursa, però aquest cop corrent en equip. A la primera part, la llebre portava la tortuga a coll i be fins que van arribar al riu. Allà, la tortuga portava la llebre sobre la closca i, a l’altre vora, la llebre va tornar a carregar la tortuga fins al final de la cursa. Com que varen atènyer la línea d’arribada en un temps rècord, varen sentir una satisfacció més grossa que la que cadascuna havia experimentat quan havia guanyat la seva cursa.

Moralitat: és molt bo ser individualment brillant i tenir unes capacitats personals fortes. Però, a menys que siguem capaços de treballar amb altres persones i potenciar les avantatges de cadascú, no serem completament efectius. Sempre hi haurà situacions per les que no estem preparats i que altres persones poden enfrontar millor que nosaltres.


La llebre i la tortuga varen aprendre també una altre lliçó vital: quan deixem de competir contra un rival i comencem a competir contra una nova situació, complementem les nostres capacitats, compensem els nostres defectes, potenciem els nostres recursos,... i obtenim resultats millors!