Per entendre el que passa a Catalunya i a tot el llevant espanyol amb l’aigua, hem de fer, forçosament, referència al riu Ebre, el més cabalós de la península.
Les unitats de mesura del cabal
Primer, hem de dir que el cabal d’un riu es pot mesurar en metres cúbics per segon i en hectòmetres cúbics per dia, per mes, per any. Les xifres resultants són equivalents, i s’utilitzen de manera indistinta segons el raonament que es vulgui fer. Es pot passar, per exemple, de metres cúbics per segon a hectòmetres cúbics per any d’una manera molt senzilla:
1 m3/seg = 3.600 m3/hora = 3.600 x 24 = 86.400 m3/dia = 86.400 x 365 = 31.536.000 m3/any
Com que 1 hectòmetre cúbic és equivalent a un milió de metres cúbics, tenim que 1 metre cúbic per segon és el mateix que 31,5 hectòmetres cúbics per any.
I si volem expressar el cabdal en hectòmetres cúbics per mes, dividim 31,5 per 12, i trobem que un cabal de 1 metre cúbic per segon és equivalent a 2,6 hectòmetres cúbics per mes.
La mesura del cabal d’un riu. Cabal del riu Ebre
Existeixen estacions d’aforament al llarg d’un riu, que permeten mesurar, coneixent la velocitat de l’aigua, l’amplada de la llera i l’altura de la corrent, el camal em metres cúbics per segon.
El riu Ebre té un reguitzell d’estacions d’aforament del cabal. Pels nostres càlculs, agafarem els resultats de l’estació d’aforament de Tortosa, que és propera a la desembocadura del riu, i que es poden trobar a la web de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Els resultats del cabal mitjà anual des de l’any hidràulic 1951-52 fins al darrer publicat, el 2004-05, els tenim en el gràfic de barres, on hi podem observar que aquest cabal té una clara tendència a disminuir. També hi veiem que els resultats anuals són molt irregulars d’un any a l’altre.
La mitjana dels anys 80 va ser de 304 m3/segon, i la mitjana dels anys 90 va ser de 284 m3/segon. Aquesta disminució és deguda, més que a una manca de pluges, a un augment de la utilització de l'aigua amunt del riu.
Darrerament, els anys més secs han estat els anys hidràulics 1989/90 amb 136 m3/segon de mitjana anual, 1998/99 amb 201 m3/segon i 1999/2000 amb 221 m3/segon.
A més, aquests cabals no es reparteixen pas de manera uniforme cada mes. El riu Ebre té una clara tendència a portar menys aigua els mesos d’estiu, com es pot veure en el gràfic de cabals mensuals, on es compara el cabal mitjà mensual des de l’any 1912 amb els cabals dels tres anys més secs dels darrers temps: clarament, els mesos de juliol, agost i setembre estan, en mitjana, per sota dels 200 m3/segon.
L’aigua que es transvasa actualment de l’Ebre i el que es transvasarà a l’Aragó
Actualment, els transvasaments més importants de l’Ebre són els següents:
- Besaya: 22 hm3/any que s’han de tornar al riu.
- Cerneja – Ordunte: per proveir Bilbao, 12 m3/any.
- Zadorra – Arratia: el més gros de la conca, 130 m3/any.
- Carol – Ariège, al riu Segre, va cap a França, té una capacitat de 5 m3/segon (158 Hm3/any) i França n’ha de tornar un mínim de 20 Hm3/any.
- Siurana – Riudecanyes: per les conques internes de Catalunya, de 5 a 7 Hm3/any.
- Ebre – Camp de Tarragona: 121 Hm3/any, dels que se’n utilitzen de 70 a 75.
D’altra banda, el Pacte de l’Aigua de l’Aragó de l’any 1992, preveu una utilització de 206 Hm3/any (6,5 m3/segon) per usos domèstics i de 3.600 Hm3/any (111 m3/segon) per regadius. Però amb una reserva d’un total de 6.550 Hm3/any (208 m3/segon), per preveure les necessitats futures.
Aquesta és doncs la situació del riu Ebre, pel que fa a cabals i utilitzacions. Només queda per determinar qui és el cabal ecològic per fer una senzilla resta i trobar el cabal sobrant del riu. Però del cabal ecològic ja en parlarem, si Déu ho vol, un altre dia, ja que no és una cosa gens senzilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada