Un nou informe de la FAO (Food and Agriculture Organization, un organisme de les Nacions Unides), Livestock's long shadow (La llarga ombra del bestiar) assenyala que la producció pecuària és una de les causes principals dels problemes ambientals més apressants del món, com l’escalfament del planeta, la degradació de les terres, la contaminació de l’atmosfera i de l’aigua, i la pèrdua de la diversitat.
La degradació de les terres
El pasturatge ocupa el 26 % de la superfície terrestre i la producció de farratges demana gairebé la tercera part del total de la superfície agrícola. L’expansió de les terrer de pasturatge és un factor decisiu de la desforestació, sobre tot a Amèrica del Sud: un 70 % dels boscos amazònics s’utilitza com a terreny de pastura, i els cultius farratgers cobreixen una gran part de la superfície restant.
Prop d’un 70 % de les terres de pasturatge estan degradades, principalment degut a un excés de pasturatge, la compactació de la terra i l’erosió causats pel bestiar.
La contaminació de l’aigua i de l’atmosfera
Els efectes de la producció pecuària també tenen un gran pes en el subministrament mundial d’aigua, ja que utilitza el 8 % de l’aigua que consumeix l’home, principalment per regar els cultius farratgers. Aquest sector pecuari és el principal productor de contaminants de l’aigua, que venen sobre tot dels excrements dels animals, dels antibiòtics, de les hormones, de les substàncies químiques utilitzades en les adoberies, els fertilitzants i plaguicides emprats en els cultius farratgers, i els sediments dels pasturatges erosionats.
No hi ha estudis exactes, però el bestiar i la producció de farratges consumeixen el 35 % dels plaguicides i el 50 % dels antibiòtics, i produeixen una tercera part del nitrogen i del fòsfor que contaminen l’aigua.
El sector també produeix més del 60 % de l’amoníac antropogènic, que contribueix considerablement a la pluja àcida i l’acidificació dels ecosistemes.
La biodiversitat
El nombre d’animals produïts pel consum humà representa un perill per la biodiversitat del planeta. El bestiar representa un 20 % del total de la biomassa animal terrestre, i la superfície que ocupa avui era hàbitat d’espècies silvestres ahir.
L’escalfament del planeta
Amb una metodologia que contempla la totalitat de la cadena del producte, la FAO calcula que el bestiar és responsable del 18 % de les emissions de gasos que produeixen efecte hivernacle, un percentatge superior al del transport. Aquesta metodologia estudia des de la producció de pinsos (incloent la producció de fertilitzants químics i la desforestació per produir farratges i obrir zones de pastura, i la degradació d’aquestes zones), passant per la producció animal (que inclou les emissions de la fermentació entèrica –llufes i pets – i de l’òxid nitrós del fem), fins al CO2 alliberat durant l’elaboració i el transport dels productes animals.
El sector pecuari produeix el 9 % de les emissions antropogèniques de CO2, en gran part degut a l’ampliació de les terres de pastura i de les terres agrícoles destinades a la producció de farratges.
El sector genera, a més, un volum encara més important de les emissions de gasos que tenen un efecte hivernacle encara més important que el CO2: un 37 % del metà antropogènic, gairebé tot procedent de la fermentació entèrica dels remugants (dit d’una manera més clara, de les llufes i dels pets d’aquestes pobres bèsties), i el 65 % de l’òxid nitrós antropogènic, la major part procedent del fem.
Recordem que el metà absorbeix 21 vegades més calor que el CO2, i que l’òxid nitrós n’absorbeix 230 vegades més que el CO2.
Discussió
La FAO és un organisme internacional seriós i de prestigi reconegut. Així, doncs, dono per bones les seves conclusions sobre la degradació de les terres, la contaminació de l’atmosfera i de l’aigua, i la pèrdua de la diversitat.
Però pel que fa als gasos d’efecte hivernacle, hi ha un problema. Però, i és que, malgrat els pets i les llufes del bestiar, la concentració de metà a l’atmosfera no augmenta, més aviat baixa una mica. El que vol dir que la contribució dels nostres amics ruminants a l’escalfament global és més petit que el que la FAO ens explica. I això té una explicació relativament senzilla: el metà atmosfèric desapareix al cap de 20 a 40 anys, mentre que el CO2 dura, a l’atmosfera, uns cent anys. Les aportacions de metà dels pets i de les llufes del bestiar només fan que mantenir la concentració d’aquest gas, però no l’augmenten. Es a dir, que els pets i les llufes dels bous i de les vaques no tenen cap importància per l’escalfament global del que tant es parla avui dia.
Podem, doncs, menjar vedella amb bolets sense cap remordiment d’estar escalfant el planeta Terra. Que aprofiti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada