El problema de l’aigua (4) – El cabal ecològic de l’Ebre

Deia el senyor Rajoy a la campanya electoral quan li preguntaven sobre el transvasament de l’Ebre, que ell faria primer les obres del Pacte de l’Aigua de l’Aragó, que deduiria del cabal restant al riu el cabal ecològic, i que transvasaria el que sobrés. Em va estranyar, però, que ningú li demanés que acabés de fer la senzilla operació de calcular el cabal sobrant, és a dir, el que el senyor Rajoy deia que es podria transvasar.


Us agrada sumar i restar?

Ja que el senyor Rajoy no ho va fer ni ningú li va demanar, ho farem nosaltres:

- El cabal mitjà dels anys 90 de l’Ebre a Tortosa va ser de 284 m3/segon = 8.956 Hm3/any
- El cabal que es pot treure actualment del riu des de Tortosa al mar és de 121 Hm3/any
- El cabal que es traurà a l’Aragó, a la primera fase, és de 3.806 Hm3/any
- El cabal a la desembocadura serà doncs de 8.956 – 121 – 3806 = 5.061 Hm3/any = 160 m3/segon

Si considerem tota l’aigua que es vol treure a l’Aragó, que és de 6.550 Hm3/any, l’aigua que l’Ebre tindrà a la seva desembocadura (la que "llençarà" al mar) serà de 2.317 Hm3/any = 73 m3/segon.

Per acabar de fer l’operació que el senyor Rajoy no va acabar, direm que el cabal ecològic, tal com estava definit al projecte de transvasament de l’Ebre de l’any 2003 era de 80 m3/segon. Per tant, si llevem del cabal que resta aquest cabal ecològic, veiem que:

-Si només es fa la primera part del que diu el Pacte de l’Aigua per l’Aragó, sobrarien 160 – 80 = 80 m3/segon = 2.523 Hm3/any. Com que el Pla Hidrològic del 2003 preveia un transvasament de 1.150 Hm3/any, no hi hauria cap problema.

- Si es fes tot l’aprofitament a l’Aragó que preveu el Pacte de l’Aigua, el cabal resultant seria inferior al cabal ecològic: s’hauria de retallar el Pacte de l’Aigua i no es podria transvasar res més.

El problema es complica si tenim en compte que la Generalitat de Catalunya deia que el cabal ecològic no era de 80 m3/segon, sinó de 135. En aquest cas sobren 160 – 135 = 25 m3/segon = 788 Hm3/any en el cas on només es fes la primera part del Pacte de l’Aigua, el que no permetria de fer el transvasament previst de 1.150 Hm3/any.

Però hi ha gent seriosa que diuen que el cabal ecològic és d’una mica més de 300 m3/segon, i d’altres parlen, fins i tot, de 600 m3/segon.

La conclusió sobre la possibilitat de fer el transvasament de l’Ebre previst l’any 2003 i derogat pel govern socialista l’any següent és, doncs, tributari del cabal ecològic que triem com a bo.

Probablement per aquesta raó el senyor Rajoy no va acabar de fer la resta que hauria pogut fer, però que li hauria resultat políticament perillosa.


El cabal ecològic

Quan el cabal d’un riu disminueix, es produeixen almenys tres fenòmens:

- Disminueix la pesca al mar proper a la desembocadura, ja que la quantitat de nutrients orgànics i inorgànics que el riu aporta al mar disminueix. La relació entre la disminució del cabal d’un riu i la de la pesca no ha estat quantificada.

- Disminueix l’aportació de sediments a la desembocadura, el que afavoreix que el mar es mengi les terres de la costa. Encara que en el cas de l’Ebre el que més ha disminuït l’aportació de sediments ha estat la construcció d’embassaments, sobretot del de Mequinenza. Sense entrar en especificacions tècniques complicades, senyalem que el sistema Mequinenza-Ribarroja impedeix el pas al 96% dels sòlids, segons un estudi ja realitzat pel Centre d’Estudis Hidrogràfics. En quant a l’evolució actual del Delta, segons Terán y Solé (1968), la seva punta avançava uns deu metres anuals fins que des de l’any 1946 ha reculat ja prop de 2 km. Aquesta data coincideix sensiblement amb el embassament dels rius pirinencs per la regulació i producció d’energia elèctrica.

- Augmenta la salinització dels pous de la zona situada al tram final del riu, per intrusió de l’aigua del mar terra endins.

La veritat és que no s’han aprofitat aquests anys per fer un estudi seriós sobre les conseqüències d’una disminució notable del cabal del riu sobre la morfologia del delta ni sobre la salinització de les aigües.

Resumim la situació sobre el cabal ecològic:

- El Pla de transvasament de l’Ebre del 2003 pren un cabal ecològic de 80 m3/segon.

- La Generalitat de Catalunya, aquest mateix any, l’estima en 135 m3/segon.

- Estudis d’experts donen un cabal ecològic diuen que en condicions d'un cabal mitjà o alt, amb valors superiors al mòdul mitjà del segle, 550 m3/segon, el riu entra literalment en el mar y no es desenvolupa la cunya marina de salinització de les aigües terra andins. Les condicionss d'estuari (retrocés de les terres) es presenten al riu Ebre té cabals inferiors als 400-500 m3/segon. A mesura que disminueix el cabal la cunya marina penetra poc a poc cap a terra. Amb cabals d’uns 200 m3/segon el límit superior de la cunya marina d'aigua salada es troba a la Illa de Gracia, a 17 km de la desembocadura. Amb cabals inferiors, de l’ordre de 100 m3/segon, la cunya marina arriba a Amposta i, durant els grans estiatges estivals, quan només corren 30-50 m3/segon, s’ha assenyalat la presència de la cunya salina fins a Campredó i inclús més a prop de Tortosa. Tots aquests cabals s’han d’entendre com orientatius, ja que per determinar la penetració de la cunya marina s’ha de tenir en compte l’actuació de les marees y la morfologia o batimetria del riu.

A la vista de tot això, amb tota precaució i amb la recança de que no s’hagin fet els estudis necessaris (probablement per evitar que els experts diguin coses que els polítics no els hi convenen), penso, amb les dades que he pogut trobar, que el cabal ecològic de l’Ebre a la seva desembocadura deu ser de l’ordre dels 300 m3/segon, el que impedeix tot transvasament, però també el compliment del Pacte de l’Aigua de l’Aragó, ja que el cabal mitjà dels anys 90 va ser inferior a aquests 300 m3/segon.


Conclusió

Si adoptem un cabal ecològic de 300 m3/segon = 9.641 Hm3/any, arribem a la conclusió que no és possible cap transvasament de l’Ebre ni les obres del Pacte de l’Aigua a l’Aragó, ja que el cabal mitjà dels anys 90 del riu Ebre al seu pas pet Tortosa era inferior a aquest cabal ecològic.

En canvi, si prenem com a cabal ecològic el que va donar la Generalitat de Catalunya (135 m3/segon), es podrien fer les obres del Pacte de l’Aigua de l’Aragó (la primera part) i transvasar un excedent de 788 Hm3/any.

Veiem, doncs, que aquí la incògnita més important és la de determinar el cabal ecològic. I aquí també, és on hi ha menys informació rigorosa, i aquesta falta d’estudis seriosos és el que dóna lloc a les manifestacions irracionals d’uns i altres.


Nota

En realitat, per afinar els càlculs, s’haurien de fer per mes, i no amb mitjanes anuals. Però els resultats no són pas massa diferents.