Un encantador de serps

L’altre dia al vespre vaig veure l’entrevista que la senyora Mònica Terribas feia al senyor Artur Mas. Feia temps que no veia al líder de CiU en directe, i haig de dir que em va fer una molt bona impressió: facilitat de paraula, naturalitat, arguments lògics. El que em va cridar més l’atenció va ser quan va dir que sobre el finançament de la Generalitat no hi ha res a discutir, ja que el nou estatut ho deixa tot molt clar. Ho vaig comprovar, i, en efecte, és així: el nou estatut aprovat ja fa dos anys diu que en determinats impostos estatals, Catalunya rebrà un percentatge superior al actual. L’IRPF passa del 33 al 50 %, L’IVA passa del 35 al 50 % i alguns impostos especials passen del 40 al 58 %. Tot clar. Si és així, per què tants embolics?

Quan el senyor Mas parlava, en Janí dormia. Feia un sorollet molt fi, que es podria confondre amb una respiració profunda, gairebé roncadora, de manera que no el va poder seguir. L’endemà, sabent que el senyor Mas no té els favors d’en Janí, li vaig explicar la meva impressió de l’entrevista, que va ser excel•lent.

- Vols dir que no t’has deixat enredar?, em va contestar, aquest home és un encantador de serps, ja t’ho he dit més d’una vegada.

- Mira, Janí, si els percentatges dels impostos que rebrà la Generalitat ja estan fixats, què hi ha més a discutir?

- No ho sé, però mira-t’ho bé. Per mi que la cosa no és tan senzilla.

Comprem el diari, i l’anem a llegir-lo al passeig, davant la platja. Hi trobo el càlcul detallat amb les dades de la liquidació del 2006:

IRPF: total recaptat = 15.318 milions d’euros, el 33 % fa 5.055 i el 50 % fa 7.569. La diferència és doncs de 2.604 milions d’euros.

IVA: total recaptat = 10.537 milions d’euros, el 35 % fa 3.688 i el 50 % fa 5.269. La diferència és doncs de 1.581 milions d’euros.

Impostos especials: total recaptat = 3.308 milions d’euros, el 40 % fa 1.323 i el 58 % fa 1918. La diferència és doncs de 595 milions d’euros.

Si fem la suma, la Generalitat rebrà (sempre amb les dades de 2006) 4.780 milions d’euros més que amb l’estatut actual.

- Veus com el que deia el senyor Mas és veritat?

- Si llegissis més bé el diari veuries que no és ben bé així, em diu en Janí. Oblides els fons de suficiència.

- I que coi és això dels fons de suficiència?, li responc.

- No en tinc ni la més lleugera idea, però llegeix aquí.

En efecte, el diari diu que l’augment total del finançament de la Generalitat amb el nou estatut pot ser el que acabem de calcular, pot ser superior, pot ser més petit i, fins i tot, podria no haver-hi cap augment. Una manera de compensar aquest augment dels ingressos via els impostos estatals pot ser a través d’una disminució del fons de suficiència, que són els fons que serveixen per compensar les comunitats que reben uns ingressos tributaris inferiors a les seves necessitats.

Diu també que actualment les comunitats de Madrid i Balears tenen un fons de suficiència negatiu, ja que els ingressos tributaris que reben són superiors a les seves necessitats. Catalunya, en canvi, ha necessitat l’any 2006 un fons de suficiència de 2.693 milions d’euros. Si, amb l’augment d’ingressos tributaris, aquests fossin suficients per les necessitats de la Generalitat, aquests fons desapareixerien. I si fossin superiors, la Generalitat podria tenir, fins i tot, uns fons de suficiència negatius, com a Madrid i a les Illes.

Una de les claus per veure si els ingressos de la generalitat augmenten, i de quan, serà el que es decideixi amb aquests fons de suficiència. El govern central es planteja el reduir-los en determinats casos.

Es a dir, que en Janí tenia raó. El finançament, amb el nou estatut, no està gens clar. No sé si el senyor Mas sabia o no aquesta història dels fons de suficiència. Si ho sabia i no ho va dir, malament, i si no ho sabia, també.