Ara que el senyor Rodríguez Zapatero ha aconseguit una cadira per anar a la capital dels Estats Units el proper cap de setmana, amb la intenció d’establir les bases d’un nou sistema econòmic mundial, fora bo recordar que el problema de la crisi actual no és un problema que es pugui arreglar amb noves reglamentacions o amb més intervencions públiques a l’economia.
El problema essencial de l’economia es troba en que, tant els partidaris del capitalisme com els del socialisme tenen com a principi fonamental el creixement del PIB. La paraula recessió (disminució del PIB durant dos trimestres consecutius) fa molta por. El que es vol discutir el proper cap de setmana és com tornar al creixement del PIB.
Recomano llegir un article del diari El Mundo d’avui sobre aquest tema. En aquest article es fan algunes preguntes interessants:
Algú pot pensar en una economia que creixi il•limitadament en un món limitat?
El creixement econòmic aporta benestar a la població?
El PIB és un indicador real?
Lamentablement, res no canviarà a l’economia mundial després del proper cap de setmana perquè tots els manaires que es reuniran estan d’acord per dir que aquestes preguntes són purament filosòfiques, lluny del que diu la ciència econòmica. Es posaran pegots, que ens portaran cap a la crisi següent, que serà la de la manca de recursos naturals. I que no trigarà massa a arribar.
Ciència econòmica? Quina ciència? La dita ciència econòmica no té res de científic, ja que no utilitza el mètode científic per avançar. Aquest mètode consisteix a fer una teoria, a predir el que passarà, i a anar modificant-la si el que passa no és exactament el que la teoria ha predit. Però en economia no es treballa pas així: la teoria és que els mercats són perfectes, que les persones actuen com a Homo Economicus que maximitza el profit, i que l’economia pot créixer indefinidament. Ni els mercats són perfectes (al contrari, són molt imperfectes), ni ens comportem maximitzant el profit, ni els recursos naturals en que tota economia es basa són il•limitats. Les receptes que una ciència econòmica basada en premisses falses no poden ser gaire de fiar.
De tota manera, l’economia alternativa, que no es basa ni en el PIB ni en el creixement il•limitat, no sembla pas tenir encara un model definit. Ni és segur que funcioni. Per això hi ha molta gent que pensa que la crisi no és econòmica, sinó purament demogràfica.
El senyor Zapatero ja té la seva cadira. Però, què dirà quan hi estigui assegut? Probablement res d’intel•ligent.
1 comentari:
El Sr. Zapatero el que necessita és la cadira de pensar com treure el país d'aquesta crisi, i no la cadira de fer-se la foto.
Publica un comentari a l'entrada