Dèiem l’altre dia que el 18 de novembre del 1908, avui fa exactament 100 anys, es va publicar a La Vanguardia una notícia sobre Malgrat, informant del desbordament de la riera el dia abans. Aquests desbordaments da la riera es varen reproduir vàries vegades durant el segle passat, amb la seva seqüela de danys materials.
Avui dia, amb més de mig quilòmetre de riera coberta, sobre un calaix de formigó de 7 metres d’amplada i de 2,3 metres d’alçada que permet, segons els càlculs de l’Agència Catalana de l’Aigua, el pas de 61 metres cúbics per segon, el risc d’inundació ha disminuït. Aquest cabal, dit de desguàs, és molt superior al que tenia l’antiga riera, que era de només 25 metres cúbics per segon.
Però, de veritat el risc d’inundacions ha disminuït?
Fa pocs dies, el caixó de formigó de la part coberta de la riera tenia una gran quantitat de terra i de sorra sobre el seu fons, quantitat que arribava, en alguns trams, a tenir a la vora d’un metre d’alçada. Es a dir, que estava tapada en gairebé la meitat de la seva superfície útil. El cabal de desguàs de la riera havia disminuït fins a 26 metres cúbics per segon! Exactament com abans!
Probablement aquesta terra, sorra i altres materials (un matalàs inclòs) varen ser arrastrats per l’aiguat del 25 de setembre, fa gairebé dos mesos.
Qui ha de netejar el caixó de formigó del tram cobert de la riera? Qui ha de vigilar que aquesta neteja es faci? S’està aplicant la política de “ojos que no ven, corazón que no siente”. I es tracta d’una deixadesa que queda amagada als ulls del públic.
Una riera coberta sense una neteja periòdica i cada vegada que faci falta, sense esperar ni un dia, és un veritable perill. Si ara que el tema de la riera està calent es triga a netejar la llera quan la seva secció està mig plena, què passarà quan la riera coberta s’hagi convertit en una rutina?
1 comentari:
La meva modesta interpretació és que el cabal que realment els preocupa no és el de desguàs,sinó el monetari de la superfície.
Publica un comentari a l'entrada