El senyor Juancho ja és lliure (per ara)

Aquest any en farà quaranta que per primera vegada vaig anar a Copenhaguen per passar-hi un cap de setmana. El dissabte a la tarda em vaig dirigir al Tívoli, on vaig rebre una lliçó de democràcia que encara tinc present. A Espanya eren èpoques de dictadura, i per això aquesta lliçó em va impactar encara més. Al Tívoli hi havia un jove, que devia estar pet, que cridava i molestava la gent que estava passant la tarda tranquil•lament. Un policia es va acostar. Duia a la mà un telèfon (era la primera vegada que veia un mòbil), va trucar per demanar reforços i, quan varen arribar, van detenir el cridaner. Com que aquest es resistia i cada cop cridava més, li varen torçar un braç, amb una certa brutalitat, fins que va callar. Llavors se’l varen endur. La brutalitat dels policies danesos no s’haurien atrevit a mostrar-la en públic els seus col•legues espanyols (encara que governés en Franco, ja érem a l’any 1.970)

La lliçó de democràcia que vaig aprendre és que, en un país democràtic i permissiu, si es vol que la democràcia i la permissivitat funcionin, s’ha de ser inflexible quan algú sobrepassa el que és permès legalment. Sense aquest fre, la democràcia seria una olla de grills.

El senyor López de Uralde, president de Greenpeace, conegut pels seus com Juancho, va anar a Copenhaguen, va aprofitar que Dinamarca és un país democràtic i permissiu, i va sobrepassar la legalitat. La reacció va ser la que havia de ser. El senyor Juancho i els seus companys van ser empresonats, han passat tres setmanes a la cangrí, i hauran d’enfrontar-se a un judici. I és que a Dinamarca, al contrari que aquí, està permès de fer moltes coses, però n’hi ha una que no es pot fer, que és fer el que no està permès.

Ni el senyor Juancho ni els que es varen manifestar contra la seva detenció ho poden entendre. El seu argument és que només varen fer una protesta pacífica. Però, a més, varen fer una suplantació de personalitat i un violament de morada, amb l’agreujament de que era en un acte on hi assistia la reina. Allà, aquestes coses no estan permeses. Per molt pacífica que fos la seva protesta, van sobrepassar els límits. Podrien pagar-ho car.

I és que ni el senyor Juancho ni els que es manifesten al seu favor tenen una idea clara del què és la democràcia. Entre nosaltres, com la majoria dels habitants d’aquest país.