Democràcia real, ja

Els acampats a les places de les ciutats espanyoles, els que demanen una democràcia real, ens estan dient el que tots sabem, però que passem molt sovint per alt: que el poder polític està anquilosat i és inoperant. Està anquilosat des de fa temps perquè els partits polítics només fan el que decideixen quatre persones al seu despatx, des del que manegen el partit amb mà de ferro. Ja se sap, el que es mou no surt a la foto. De manera que si hi ha algú amb idees pròpies, se l'aparta.

Però, des que va començar la crisi, el poder polític és, a més, inoperant, perquè no té cap poder sobre la realitat econòmica, ja que aquest poder el tenen els mercats. Triem, en la nostra democràcia, a persones que no tenen el poder real.

Ningú ens va obligar a endeutar-nos fins el melic per comprar un pis que no podíem pagar, ni ningú va obligar als promotors immobiliaris a construir pisos que després no han pogut vendre, ni ningú va obligar els bancs i les caixes a donar crèdits que ara no poden cobrar, bancs i caixes molts dels quals estan avui en una posició complicada, de la qual alguns no podran sortir. A l'endeutar-nos d'aquesta manera, el que vam fer va ser donar el poder econòmic als mercats.

Com a conseqüència, els governs, tant se val que siguin municipals, autonòmics o central, només poden atendre el dia a dia, deixant les grans decisions als mercats i a París i Berlín, que són els que veritablement ens governen: uns perquè volen cobrar els seus deutes , altres perquè volen protegir els seus bancs, que són els que ens han deixat bona part dels diners. Com que el país està tan endeutat, ens obliguen a disminuir les despeses públiques, per poder destinar més recursos a pagar els interessos del deute i a tornar el principal. El resultat és una disminució de l'activitat econòmica, amb la conseqüència que gairebé la meitat dels joves estan a l'atur, dels que els que més valen tindran el recurs a l'emigració, i la resta s'haurà de conformar, si ho troba, amb un treball mal pagat. L'altra conseqüència és que la classe mitjana s'ha empobrit i continuarà empobrint-se, raó per la qual han esborrat, fa uns dies, del mapa polític al partit socialista. I, seguint la mateixa lògica, esborraran del mapa polític, d'aquí a pocs anys, al partit popular, ja que per moltes promeses que faci, qui continuarà decidint la nostra política econòmica seran els mercats, París i Berlín.

Demanar en aquest moment una democràcia real sembla un somni impossible. Mentre no haguem reduït el nostre deute, els polítics que triem, siguin quins siguin, no podran actuar seguint el mandat dels votants (això seria una democràcia real) sinó el mandat dels nostres creditors. Nosaltres ens ho hem buscat. I aquest nosaltres inclou a molts dels que es autoanomenen "indignats".