Doncs bé, un estudi d'Obra Social La Caixa acaba d’avaluar el fenomen migratori a Espanya. I sembla, després d'un minuciós anàlisi de les dades extretes, que les contribucions fetes per les seves cotitzacions i els seus impostos superen fins en tres vegades els costos dels serveis de què disposen. Així doncs, els immigrants residents contribueixen més a l'estat del benestar del que perceben.
Dit amb les dades de l'informe, mentre que la immigració representa avui el 12,2 % de la població d'Espanya, és a dir, més de 5,7 milions de persones, i encara que la crisi tendeix a anar rebaixant aquesta xifra, el 50 % del superàvit de les finances públiques en els anys de major creixement econòmic va ser degut al seu esforç, ja que molts van cobrir llocs que abans estaven vacants. En canvi, menys de l,1 % dels perceptors actuals de pensions són estrangers, i la seva despesa en sanitat i en serveis socials equival al 5,0 % i al 6,8 % de total, respectivament. I, si parlem de l'escolarització dels fills, haurem de valorar el seu cost en perspectiva, i contemplar aquesta educació com nous recursos humans que proporcionaran el recanvi generacional.
Per valorar objectivament aquests bons resultats per al conjunt de la població, hem de tenir en compte que la majoria dels nostres immigrants es troben encara en la seva etapa de vida productiva. Una situació que seguirà mantenint-se durant les dues pròximes dècades.
De tot això es dedueix que molts tòpics negatius no són més que opinions basades en la desinformació o en interessos poc confessables, que tracten de manipular la veritable importància de la població estrangera per a la nostra economia i per a la nostra societat. De manera que sembla, a la lectura d’aquest treball, que queda demostrat que el moviment migratori ofereix un balanç positiu per a la nostra societat.
El que no vol dir que no hi hagi problemes i abusos puntuals, que cal perseguir.
4 comentaris:
Si no palesi'm d'un país amb mes de 4.000.000 milions d'aturats estaria be. Aquest estudi no parla de las remeses que surten del país cap als països d'origen, ni tampoc dels immigrants que treballen en la economia submergida, ni com l'allau de ma d'obra barata poc qualificada va afavorir la competència deslleial a la hora de buscar feina.
Ni tampoc diuen que en comptes de buscar renovar la població amb gent de fora es podria ajudar a la gent d'aquí amb veritables polítiques socials vers la família.
Ni parla del cost de mantenir una gran població reclusa estrangera, ni avaluen els problema de convivència i delinqüència que han sorgit en moltes poblacions, ni parlen de l'islamisme radical que segons organismes oficials esta instal·la't a Catalunya. I es que em donar la sensació que als senyors de la Caixa segurament els sembla molt be que hi hagi moltíssims immigrants, però no sembla una percepció general.
Si això que vostè acaba de dir ho quantifiqués, probablement seria més convincent. L'avantatge de l'estudi de la Fundació la Caixa és que quantifica moltes coses. Entre quantificar i qualificar hi ha una distància que és com la de parlar seriosament i la de parlar per no estar callat.
http://economy.blogs.ie.edu/archives/tag/remesas-de-inmigrantes
En la pàgina que vostè recomana es diu que les remeses dels immigrants són d'uns 7.200 milions d'euros tant el 2009 com el 2010, i en dedueix que, com que pràcticament no han baixat, malgrat la crisi, molts immigrants han anat a l'economia submergida. Molts immigrants i molts nacionals, diria jo.
Però aquesta pàgina omet de dir que les remeses varen ser d'uns 8.500 milions l'any 2007 i d'uns 7.900 milions l'any 2008. Es a dir, que hi ha hagut una clara disminució de les remeses dels immigrants. El que relativitza molt la conclusió sobre l'economia submergida.
Publica un comentari a l'entrada