Els pressupostos de l’any 2010 de la Generalitat preveien unes despeses corrents de 5.317,4 milions per l’educació i de 9.624,4 per la salut. Són, de lluny, els departaments amb més pressupost. En temps de reducció d’ingressos, és lògic que aquests dos departaments hagin de gastar menys. Però els professionals de l’educació i de la salut no ho entenen així, ja que es pensen que la seva tasca es excessivament important per què algú s’atreveixi a qüestionar-la. Estan acostumats a gastar la “pólvora del rei”, i no comprenen que quan hi ha menys “pólvora”, les despeses s’han de reduir. Però els dos casos són diferents.
Pel que fa a la salut, es diu que el sistema de salut espanyol (i, com a conseqüència, el català) és dels millors del món. Un, que ha fet sevir el sistema espanyol i el que hi ha al nord dels Pirineus, pensa que no és ben bé així. Si hagués d’escollir, triaria, sense cap dubte, el sistema francès, on pots escollir metge i on la medecina privada no existeix (en realitat, existeix, però està regulada, té uns preus fixats per la seguretat social, i si la fas servir, la seguretat social et torna el que t’hauria costat si haguessis anat a un metge de la seguretat social, que no és gaire diferent del que et cobra el privat). A més, la majoria de la gent té mútues que complementen les prestacions de la seguretat social. Aquí, els mateixos professionals de la medecina tiren pedres sobre la seva teulada, ja que molts dels metges privats cobren el que volen i no et donen factura (d’això se’n diu economia submergida). Un col•lectiu on hi ha un nombre significatiu d’individus que es permeten pràctiques d’aquest estil ho té molt malament per justificar les seves revindicacions. Potser si els metges privats declaressin tot el que guanyen, els ingressos de la Generalitat no serien tan insuficients per poder mantenir les despeses de salut. I, a més, ara protesten perquè quan es retiren els metges de la seguretat social, si volen exercir com a privats els hi treuen la pensió, ni més ni menys com a l’altre gent.
Si parlem ara de l’educació, trobo que en un país on el fracàs escolar és el més elevat dels països del nostre entorn, els professionals de l’educació deuen tenir una part de responsabilitat sobre aquest fracàs. De manera que, a més de manifestar-se i protestar per les retallades, potser haurien de fer propostes per millorar l’educació. També trobo que un sistema com és el d’oposicions per accedir a l’ensenyament és poc eficaç, i pot explicar el fracàs escolar: molts es presenten a les oposicions per tenir un lloc de treball segur, sense que es pugui avaluar com seran com mestres al llarg de la seva vida professional. De manera que la quantitat de mestres bons és la que és, i la qualitat de l’ensenyament, que és directament dependent de la qualitat dels mestres, també.
Hem de respectar i respectem les mobilitzacions d’ambdós col•lectius, però potser serien més creïbles si, al mateix temps, uns fent propostes per millorar la qualitat de la seva prestació i els altres per disminuir el frau fiscal d’alguns dels seus membres.
2 comentaris:
En Lasheras és una bona persona i ha estat un bon regidor, honrat i coherent i no toca vores amb el seu substitut que es vendria al millor postor, tan li son les dretes com les esquerres per cobrar i no treballar el que faci falta.
El Medina és tot un eco-socialista de saló. Un individu de galdosos-llardosos principis que té uns ingressos familiars superiors als de l'alcaldessa i què no es desplaça pel poble si no és en cotxe. Austeritat i sostenibilitat en la seva màxima expressió.
Tota una antítesi de l'excel·lent persona que és el Josep Maria Lasheras i la seva coherència personal.
El seu futur polític és interpretar el paper de bufó de la Campoy en la propera legislatura.
Publica un comentari a l'entrada