La sorpresa ha sigut total. La davallada de CiU, impressionant. L’augment dels escons d’ERC, també. I ara què?
Doncs ara tocarà seguir gestionant una Generalitat en fallida, sobredimensionada. I tocarà fer-ho amb un Parlament que presenta més dificultats que abans per obtenir les aliances necessàries a una bona gestió.
Perquè CiU ha reculat tant? Hi ha analistes experimentats que ens donaran la seva resposta. La meva és que el programa de CiU era una utopia per la Catalunya del l’any 2020, mentre que el ciutadà espera solucions per avui i per demà.
Quina seria la millor perspectiva? Per mi no hi ha cap dubte, un acord CiU – ERC. No és la primera vegada que ho dic. Aquest acord farà por a Madrid, i potser serà més senzill obtenir els mitjans econòmics per anar tirant. Sempre, és clar, que ERC sigui realista des del punt de vista econòmic, i no vulgui gastar el que no hi ha, que sigui conscient que, amb el deute que té la Generalitat, i amb la impossibilitat de refinançar-lo, la situació econòmica és d’una dificultat molt gran.
I la sobirania de Catalunya? Ho deixarem per més endavant, si us plau, un cop hi veiem més clar pel que fa les coses de menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada