Perles sobre el dret a decidir

Al haver plantejat oficialment el dret a decidir del poble català, cada vegada hi ha més atacs contra el procés i, sobretot, contra el president Mas. Aquestes en són algunes dels darrers dies.

Montilla i els referèndums

L’abat Montilla pensa que els referèndums són cosa de les dictadures. Potser li convindria fer una volta par Suïssa, on tot és sotmès a referèndum, fins i tot l’augment de l’IVA (que, per cert, el pobla suís va aprovar). A Suïssa els polítics confien en els ciutadans, cosa que no fan ni el PP ni el PS del senyor Montilla. Si es quedés calladet a casa seva faria menys el ridícul.

La suite de luxe del senyor Mas a Moscou

El diari cavernícola ABC publicava a tota plana una foto de l’hotel on el president Mas es va allotjar a Moscou, tot escandalitzant-se de que el seu cost hagués sigut de 1.600 euros la nit, quan hi ha tanta necessitat. Quan el president del comitè organitzador del fòrum Catalunya – Rússia ha revelat que el cost real va ser de 265 euros, esmorzar per dos inclòs, que és un preu molt raonable, el cavernícola ABC no s’ha desdit, no fos cas que algú tingués una opinió menys dolenta de l’Artur Mas.

Alguns diaris, per tant de denigrar algú, donen notícies mirant els preus oficials dels hotels, oblidant, quan els hi convé i amb tota la mala fe del món, que els hotels fan rebaixes molt considerables quan hi ha reunions de treball o convencions. No es pot dir que es tracti de diaris que contrastin les informacions que donen. Almenys quan no els hi convé.

Floriano i els totalitaris

El senyor Carlos Floriano, vicesecretari d’organització del PP, ha declarat que l’Artur Mas és “radicalment totalitari”. Exactament, va dir que "No hay nadie que se sitúe por encima de la ley, la Constitución y los tribunales que no tenga en su fuero interno a alguien con un pensamiento radicalmente totalitario". Recordem que les paraules del president va ser que “això no ho podrà para ningú, ni tribunals ni constitucions, perquè el que al final s’imposa és la democràcia”.

Deduir que el president, amb aquestes paraules, es situa per sobre de la llei i la Constitució és una forma de paranoia, de la que no només n’està afectat el senyor Floriano. Les lleis i les constitucions canvien, les resolucions dels tribunals també. Aquesta mania de qualificar de totalitari al que pensa diferent és per fer-s’ho mirar.

Carlos Cuesta i Renfe

El tal Carlos Cuesta té una tertúlia que fa que la de Intereconomia sembli per criatures. Diu que és economista, però massa sovint presenta taules amb xifres on la suma està mal feta. L’altre dia acusava a la Generalitat de posar multes a Renfe per poder-les deduir dels 291 milions que la Generalitat deu a l’operador ferroviari. Aprofitava per acusar la Generalitat de malbaratar els diners en coses identitàries i de no pagar els deutes. Ara resulta que qui deu els 291 milions a Renfe és el ministeri de Foment, segons el conveni de traspàs de rodalies a la Generalitat, que es va fer sense cap contraprestació econòmica. No crec que el senyor Cuesta expliqui la posició de la Generalitat a la seva audiència.