L’economia catalana

Segons l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), el PIB català ha reculat un 1,3 % l’any 2012 respecte de l’any 2011, i un 1,8 % el quart trimestre del 2012 respecte del mateix trimestre del 2011. L'INE (Instituto Nacional de Estadística) en canvi, diu que l’economia catalana ha disminuït un 1 % i no un 1,3 % com diu l’Inescat.

Des de que, ja fa molts anys, vaig estudiar una mica d’economia (el famós Samuelson), sempre he tingut un cert escepticisme sobres les xifres del PIB. Les diferents dades dels dos instituts d’estadística confirmen aquest escepticisme.

Per allò del patriotisme, agafarem les xifres del institut català.  En el detall del PIB per components de la demanda veiem clarament com el consum de les llars disminueix des de l’any 2008, mentre que les administracions públiques segueixen augmentant al·legrement fins el 2009 (gràcies al tripartit), la formació de capital brut de la construcció s’enfonsa de manera brutal a partir del 2008 i segueix malament, la formació de capital brut de la indústria sembla que, després del daltabaix del 2009 es va mantenint, i el saldo exterior (amb l’estranger i la resta d’Espanya), ha passat de fer una aportació negativa al PIB quan els quartos anaven a dojo, a ser positiva quan les coses han vingut mal donades.

 La demanda interna continuarà malament mentre duri el període d’austeritat, i és important, ja que representa el 58 % del PIB. Les administracions públiques, que són un 16 % del PIB, seguiran baixant. La formació de capital brut de la construcció, que ha passat del 17 % del 2007 al 9 % el 2012, no augmentarà (ni falta que fa) pròximament. La de la indústria, que només representa el 9 % del PIB, s’hauria de desenvolupar si volem sortir de la crisi, i el sector exterior, amb un 8 % del total, s’ha d’impulsar, ja que és l’únic sector que “tira” de l’economia.

De manera que, per sortir de la crisi, s’haurà de reindustrialitzar el país. Cosa que serà complicada ja que, enguany, la gran il·lusió del personal és ser funcionari, il·lusió que s’ha anat estimulant durant els darrers anys, com ho mostra el pes de les administracions públiques (AAPP) en l’economia catalana, que encara és superior al que tenia fa deu anys, malgrat les retallades.

En una propera entrada examinarem el PIB català per components de la oferta. També és molt instructiu per saber on som i cap a on hem de tirar.