Fa cinquanta anys agafava cada setmana el tren per anar a Barcelona. Hi anava el diumenge a la nit o el dilluns al matí i en tornava el divendres al vespre. Era un viatge agradable, menys quan hi havia temporal i el tren anava molt poc a poc. Llavors, el viatge s’eternitzava. Això passava entre Mataró i Premià, quan el temporal s’enduia la platja i, malgrat les roques que havien posat per defensar les vies del tren, aquestes s’anaven descalçant i l’aigua del mar arribava a les vies. També passava a Arenys, quan la riera es desbordava.
Ahir va tornar a passar. En cinquanta anys s’han construït molts poliesportius on no feien falta, s’han fet enormes centres culturals per albergar esdeveniments que mai han tingut lloc, però els problemes de la via del tren quan hi ha temporal segueixen igual que sempre. En volen donar la culpa al govern central, però no és així. La culpa de no haver fet res perquè el tren funcioni mitjanament bé la té qui ha fixat les prioritats de les inversions, qui podia imposar el canvi de trajecte del tren per allunyar-lo de la vora del mar. Però no han volgut ordenar el territori per poder-ho fer, segurament perquè s’haurien tocat interessos urbanístics.
Això és el progrés. Els problemes d’ara fa cinquanta anys són exactament els mateixos que els d’avui. I tothom content, menys els que han de prendre el tren per anar a treballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada