Una victòria pírrica

Pirro va ser un rei de l'Epir, regne situat al nord-oest de Grècia, que va vèncer als romans en les batalles d'Heraclea i d'Ascoli els anys 279 i 278 abans de Crist. Però les seves victòries van ser a costa de tantes pèrdues al seu propi exèrcit, que des de llavors de anomenen "victòries pírriques" les que costen un preu massa elevat. Diuen que el mateix Pirro va dir: "més victòries com aquestes, i hauré de tornar sol a Epir".

El president del govern, al debat de l'estat de la nació, va anunciar, amb aire triomfal, que el dèficit públic d'Espanya de l'any 2012 havia estat del 6,7% del producte interior brut (PIB). Una gran gesta, segons el president, ja que l'any anterior el dèficit públic havia estat del 8,96%. I l'objectiu principal del govern, segons ha dit repetidament, era que el dèficit públic s'ajustés al que s'ha acordat amb Brussel·les.

Però hi ha diversos problemes. El primer és que l'objectiu de dèficit públic per a l'any 2012 era, en una primera instància, del 4,5% del PIB. En una desgraciada roda de premsa del 2 de març, en sortir d'una cimera europea, el senyor Rajoy va anunciar que el nou objectiu de dèficit era del 5,8%, i va presumir de no haver-ho anunciat als seus col·legues durant la reunió. Evidentment, els seus col·legues es van mosquejar i, després de tires i arronses, a mitjans de març el nou objectiu de dèficit va quedar establert al 5,3%. A primers de juliol, vista la impossibilitat que Espanya el pogués complir, Brussel·les el va flexibilitzar fins al 6,3% del PIB. En realitat, doncs, l'objectiu no s'ha pogut complir, encara que cal reconèixer que ens hi hem acostat bastant (sempre que, com va succeir l'any passat, no hi hagi sorpreses d'última hora).

El segon problema és que tant Brussel·les com el govern es fan trampes a ells mateixos, ja que no tot el dèficit públic es computa com a tal. No es tenen en compte les ajudes als bancs, que van ser de 34.000 milions el 2012 i de 5.000 milions el 2011. Sumant aquestes quantitats al dèficit oficial, l'any 2012 hauria acabat amb un 10,0%, mentre que el 2011 ho hauria fet amb un 9,4%, segons xifres presentades recentment pel ministre d'Hisenda. I tampoc es tenen en compte els dèficits dels organismes públics (uns 16.000 milions d'euros), que augmentarien la xifra en un 1,5% del PIB. Una altra martingala ha consistit en retardar al mes de gener més de 5.000 milions de devolucions de l'impost de societats, l'IVA i l'IRPF. Sense aquest retard, el dèficit de l'any 2012 hagués estat del 7,21% del PIB, en lloc del 6,74% anunciat pel govern.

Aquesta reducció del dèficit públic d'un any per a un altre ha tingut un cost molt important, ja que s'han augmentat els impostos, s'han baixat els salaris, reduint el poder adquisitiu, i s'han fet molts retalls i poques reformes. Com a resultat d'aquestes mesures per reduir el dèficit públic, el PIB, que mesura el volum total generat per l'economia, ha experimentat un retrocés del 1,4%, fonamentalment a causa del descens del consum intern. Aquest descens del PIB ha donat lloc al fet que l'atur registrat hagi augmentat en 460.000 persones l'any 2012, l'atur total estimat en 690.000, i que l'atur juvenil hagi passat del 49 al 55%. Comprovem, doncs, que el cost d'aquesta "victòria" de la qual presumeix el govern ha estat enorme, raó per la qual pot qualificar-se de pírrica.

Però l'inconvenient més gran és que el govern s'ha equivocat d'objectiu, probablement induït per Brussel·les: el dèficit públic no és el principal problema que té l'economia espanyola. El principal problema és el deute extern, que és de 1,75 bilions d'euros. A aquest problema cal afegir la manca de competitivitat, l'absència de crèdit a les empreses i, sobretot, l'atur, encara que aquest últim sigui la conseqüència dels problemes anteriors. El deute extern és enorme, va ser generat durant els anys bojos de boom immobiliari (l'any 2002 era “només” de 600.000 milions, tres vegades menys) i és pràcticament impossible de pagar. El 54% del deute extern la tenen els bancs, raó per la qual no troben finançament, el que al seu torn repercuteix en què les empreses tampoc es puguin finançar. El crèdit total a les empreses ha passat de ser de 848.000 milions el desembre del 2011 a ser de 736.000 un any després, una baixada mai vista. I, sense crèdit a les empreses, l'economia no pot funcionar, causa principal de l'augment de l'atur.

El govern se la juga en aquest any. Si l'economia no millora, si l'atur segueix augmentant, si el PIB segueix disminuint, com pronostiquen molts organismes econòmics, Espanya ho tindrà molt difícil. Podrem aplicar a la situació espanyola el conegut acudit del comunicat mèdic: "L'operació ha estat tot un èxit. L'únic problema és que el pacient ha mort ". I tot serà per haver-se equivocat d'objectiu, per donar més importància al dèficit públic de la que té, i per entossudir-se a retallar en comptes de fer les reformes necessàries perquè Espanya torni a funcionar. Es clar que és molt més senzill retallar que reformar: per rettallar només fa falta ser bèstia, per reformar, en canvi, s'ha de ser intel·ligent.