Altres prioritats?

Llegit a l’Avui d’avui, com a carta del dia, a la secció la bústia, i signat per un senyor que es diu Paco Fuentes. El títol de la carta és Altres Prioritats:

Estic cansat de llegir les cartes de persones que només els preocupa el tema de la llengua i la identitat de Catalunya. La gent, en general, està per altres històries i el que vol és que funcioni la sanitat, el transport públic, l’ensenyament públic, etc. Suposo que aquestes persones preocupades, i quasi deprimides, pels temes d’identitat tenen ben cobertes les seves necessitats estomacals, un bon habitatge en una zona ben maca i uns bons calerons a la llibreta d’estalvis, si no ells, els seus pares. Han pensat quanta gent es lleva cada dia per guanyar-se la vida amb uns salaris més que precaris i quasi no poden arribar a final de mes?, o del problema de l’habitatge, al qual és pràcticament impossible poder accedir? Doncs tot això es diu la Catalunya social i si algú no ho entén que se’n vagi a treballar un mes de caixer/a en un supermercat o d’empleat en una pizzeria, i li faran un curset intensiu.

Estic d’acord que la llengua cal defensar-la, jo el primer, i que la identitat no es pot perdre, també! Però si tot això no està acompanyat de la millora de les condicions de vida dels ciutadans, serà paper mullat, i si no fixeu-vos en els resultats del Partit dels Ciutadans.

Té raó aquest senyor? Probablement en té, i molta. Però això no ens ha de fer pensar que no s’ha de fer tot el possible per defensar la llengua. Si seguim com fins ara, passarà més o menys temps, però el català serà cada vegada menys enraonat i es convertirà en una llengua morta.

Molta gent pensa que la qüestió de la llengua va per bon camí. No ho penso pas així. Cada vegada es parla menys pels carrers (al contrari que a Galícia, on fa vint anys ningú el parlava i ara es parla de manera força corrent). Tot l’esforç que s’està fent pot ser inútil a la llarga.

Si forcem l’argument, diríem que només hi ha una manera per salvar el català: que sigui l’únic idioma oficial. Es a dir, que Catalunya sigui independent.

Així es podrà compaginar la salvació de la llengua i la cobertura de les necessitats estomacals dels seus feliços parlants.