He trobat molt interessant l’entrevista que en el Som-hi en Sebastià Soto ha fet al director actual de les escoles Fonlladosa, en Josep Ragull i Batxiller. La persona entrevistada és el net del senyor Josep Ragull i Vilaró, de qui els que ja tenim uns quants anys i varem tenir la sort de tenir-lo com a mestre en guardem un molt bon record.
De l’entrevista m’han interessat moltes coses, però en destaco dues que m’han fet pensar.
Diu en Josep Ragull i Batxiller que la intel•ligència humana és una intel•ligència lingüística: només gràcies al llenguatge podem desenvolupar-la, comprendre el món, inventar grans coses, conviure, aclarir els nostres problemes, fer plans. Una intel•ligència plena d’imatges i buida de paraules és una intel•ligència mínima, quasi inútil.
El cervell humà està molt més desenvolupat que el dels animals. Per exemple, un cargol marí té vint mil neurones, una mosca en té cent mil y un ratolí en té cinc milions. El cervell d’un primat té uns deu mil milions de neurones. En comparació, el cervell d’un primat pot semblar que té un gran poder intel•lectual, però no és res davant del potencial del cervell d’un nadó humà, que té més o menys uns cent mil milions de neurones. Aquestes neurones del nadó humà són ajudades per un bilió d’altres cèl•lules del cervell, que són les que formen les autopistes que permeten que les neurones del cervell puguin migrar fins a les seves posicions definitives.
D’altra banda, aquestes cèl•lules semblen produir una substància que enforteix les comunicacions entre les neurones. Sense aquesta substància, la comunicació entre les neurones seria ineficient o arribaria a curtcircuitar-se. I l’eficiència de la comunicació entre neurones és essencial. Cada una de les neurones del cervell humà té una mitjana de deu a quinze mil contactes amb altres cèl•lules; algunes neurones del cerebel arriben a tenir dos cents mil contactes!
En un cervell normalment constituït, és a dir, sense defectes importants de constitució, aquests contactes poden ser més o menys desenvolupats, en funció de la seva experiència: una experiència rica augmenta el nombre de contactes, una experiència pobre fa que hi hagi menys contactes. Aquests contactes no són, però, permanents. Si es deixa de practicar, els contactes corresponents es van deteriorant. Ara bé, la intel•ligència d’una persona és, podríem dir, la suma dels contactes del seu cervell.
I aquí es troba l’explicació de que una intel•ligència plena d’imatges i buida de paraules és una intel•ligència mínima, quasi inútil. Perquè el llenguatge necessita d’un gran nombre de connexions entre les neurones del cervell. Qui té un cervell buit de paraules forçosament no el tindrà gaire ple d’idees clares.
Més tard, i referint-se a la lectura, diu que avui, amb l’aparició de la televisió, del cinema, d’internet,... que també provoquen impressions i costen menys d’interpretar (que la lectura), la lectura perd interès precisament per la dificultat que representa llegir.
Totalment d’acord. I tornem a trobar el mateix: la dificultat que representa el llegir és creadora de connexions entre les neurones del cervell. Per tant, ajuda a afinar la intel•ligència. Una persona que no sàpiga llegir correctament (i n’hi ha més de les que ens pensem), no desenvoluparà tantes connexions com el lector habitual. Per això em fa una mica de por el veure aquesta moda dels missatges curts, senzills, que si esdevenen la principal forma de comunicació faran, probablement, que en comptes d’anar endavant, reculem, ja que els cervells corresponents desenvoluparan menys connexions.
Es veu, doncs, que l’estudi del funcionament del cervell sembla donar raó a l’experiència dels que han estat, durant segles, reflexionant sobre el desenvolupament de la intel•ligència, que és una manera de definir l’educació.
Per això he trobat aquesta entrevista molt interessant.
Una sola cosa hi he trobat a faltar: m’hauria interessat molt què pensa el net del senyor Ragull i Batxiller que s’ha de fer amb aquells alumnes (que n’hi ha pocs, però que fan molt de soroll) que per la seva actuació impedeixen a la majoria dels altres alumnes avençar en els seus estudis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada