Sorres movedisses

Un dels dibuixos que he vist que reflecteixen més bé la bestiesa humana és la d’aquells dos desgraciats que es donen garrotades mentre estan enfonsant-se en unes sorres movedisses. En el dibuix en qüestió, ja estan enfonsats fins al genoll. El dibuix és d’en Goya i es titula Duelo a garrotazos. La primera vegada que el vaig veure el vaig trobar tremend, i encara li trobo.

La situació política espanyola és també un tremend exemple de la bestiesa humana. Els dos partits principals del país s’estan donant garrotades des de fa més de dos anys, sense donar-se compte que s’estan enfonsant en les sorres movedisses del descrèdit de la opinió pública.

Després de l’atemptat de Barajas hi havia la possibilitat de que la cosa es millorés. Però no ha estat així. Els dos desgraciats continuen enfonsant-se i donant-se garrotades cada vegada amb més ganes. No volen, o no poden, veure, que com més es mouen par pegar a l’altre, més s’enfonsen.

Sembla que s’hagi arribat a una situació de màxima imbecil·litat, que no es pot ser més bèstia. Però no trigarà pas massa per que vegem que això d’avui dia no era res. Que són capaços de ser encara molt més imbècils.

No ens queda més que esperar que s’acabin d’enfonsar del tot, i que desapareguin d’una vegada, ells i els que els aconsellen. No donaré noms, però tothom sap qui està darrere del senyor Rodríguez, d’un costat, i del senyor Rajoy, de l’altre.

Mentrestant, el país continua a treballar i a viure. Això demostra que els polítics, gràcies a Déu, tenen poca influència, no són els que realment manen. Però això no vol dir que la situació actual no tindrà conseqüències: el personal es desinteressarà cada dia més de la política. La fortalesa de la democràcia se’n ressentirà. Cada vegada hi haurà més gent que vegi normal un retorn a un règim més “correcte”, encara que només sigui “correcte” de portes a fora.

Què es pot fer per millorar una mica les coses? Doncs canviar la llei electoral. Quan aquesta llei es va fer, es va pensar en reforçar el paper dels partits polítics, llavors tot just nadons, i es varen decidir unes votacions sobre llistes tancades. Es donaria una mica d’aire al sistema fent eleccions obertes amb un sol elegit per districte electoral. Els diputats serien menys esclaus dels partits i cadascú podria conèixer el seu diputat.

Però no somniem desperts. Als partits polítics els hi va molt bé amb la situació actual. I als que realment manen, també.