El pas del nord-oest

Fa poc, els diaris varen publicar que el pas del nord-oest, entre Canadà i Estats Units, va quedar lliure aquest estiu, per primera vegada a la història. Evidentment, això ho expliquen com una conseqüència del canvi climàtic. Evidentment, també, es tracta d’una notícia que no s’ajusta pas massa a la veritat.

El pas del nord-oest és la possible ruta marítima que es pot seguir entre les illes del nord de Canadà per arribar a l’oceà Pacífic des de l’oceà Atlàntic, aprofitant els pocs dies en què els canals es desgelen.

Recents investigacions basades en l’estudi dels fòssils de balenes indiquen que el pas del nord-oest va estar obert fa uns deu mil anys. Possiblement també va estar obert durant un òptim climàtic que hi va haver fa uns sis mil anys.

Mirant aquestes coses una mica més d’a prop, trobem que ja fa més de trenta anys que un mariner belga, Willy de Roos, va poder travessar el pas del nord-oest, anant de Groenlandia a l’estret de Bering. Va sortir d’un port anglès, i el 18 de setembre del 1977 va arribar a l’oceà Pacífic. El viatge el va fer amb el seu iot Williwaw, de 13 metres.

Es a dir, que aquest estiu no és la primera vegada a la història que el pas del nord-est queda lliure. Tampoc ho és que sigui la primera vegada que queda lliure en temps històrics. Però dir-ho així és més periodístic i fa més propaganda en favor del canvi climàtic.

Això no vol pas dir que no s’estigui escalfant l’oceà Artic, que ho fa, i de manera accelerada aquests deu darrers anys. De la mateixa manera que el continent antàrtic es refreda, cosa que no s’acostuma pas a dir massa. De la mateixa manera que encara, que jo sàpiga, no s’ha trobat una explicació clara a aquest escalfament de l’Artic dels darrers anys, quan el conjunt del planeta ja fa sis anys que té la mateixa temperatura mitjana global.

Tinc, però, la impressió que les notícies espectaculars com aquesta del pas del nord-est, encara que estiguin poc documentades, tenen com a finalitat, a més de vendre diaris, anar-nos convertint a la nova religió oficial del segle XXI.