dissabte, de març 01, 2008

Si falta aigua, per què la llencem?

Avui ens hem aixecat amb mal cos, en Janí i jo. Hem comprat el diari i ens en hem anat al Passeig Marítim. Ens hem assegut en un banc de fusta, per allò de no refredar massa la part tova, i hem començat a llegir el diari.

El que pensàvem. Eleccions i més eleccions. També hi veiem que falta aigua i que les autoritats estan preocupades. Busquen, diuen, solucions. A una altre pàgina, ens expliquen que la canonada que porta aigua del Ter a Barcelona perd 11 milions de litres cada dia, per falta de manteniment.

Si cadascú gasta 120 litres d’aigua cada dia, aquesta pèrdua equival al consum de més de 90.000 persones. I diuen que això dura des de fa uns quants anys. El director de l’ACA, ens explica també el diari, ha demanat perdó.

I un servidor es pregunta: les autoritats no ho sabien? Segur que sí, però les autoritats no gasten els diners per fer un bon manteniment, que això no dóna vots. Només els gasten per inaugurar noves instal•lacions, que les fotos que els hi fan són electoralment rendibles.

I de dimissions, què? Home, no n’hi ha per tant. I, a més, ara no és el moment, que tenim eleccions la setmana que ve. Que ningú pugui pensar que, un cop ens han votat, no ens preocupem dels problemes.

Són dos quarts de dues. Ens asseiem a la terrassa d’un restaurant basc, on tenen una truita de vegetals i unes croquetes extraordinàries. Les acompanyem d’una cervesa fresca. Avui també tenim bacallà al pil-pil, ens diu el cambrer, que és de Baeza. En demanem mitja ració, amb una altre cervesa.

Ens truquen. Es la mestressa. D’aquí a un quart el dinar ja estarà fet, ens diu. Xino-xano anem cap a casa. Quan entrem, ens rep una oloreta molt simpàtica de conill a la cassola.

Desprès de dinar fem la migdiada. Una migdiada d’orinal, que en diuen, una migdiada com cal. Ens aixequem com nous.

I de les fuites d’aigua, què?, pregunta en Janí.

Vols que et digui una cosa, Janí? Molt parlar de política i altres ximpleries, però a l’hora de fer el que cal, que ho faci Rita. Per mi, que vagin tots a prendre pel sac.