L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, situada al cap de la Tordera. Aquesta ampliació podrà donar fins a 20 hectòmetres cúbics d’aigua dessalada per any. Això suposa que la planta doblarà la seva capacitat de dessalar aigua, ja que fins el moment podia produir 10 hectòmetres cúbics per any. Aquest volum permetrà el subministrament d’aigua potable per a les necessitats domèstiques d’una població d’uns 500.000 habitants. En efecte, si tenim en compte que una persona consumeix de l’ordre de 110 litres per dia, és a dir, uns 40 m3 per any, els 20 hectòmetres cúbics (20 milions de metres cúbics) corresponen al consum domèstic de mig milió de persones.
L’obra està pressupostada en 56,4 milions d’euros i en aquest preu també s’inclou la explotació de la planta dessalinitzadora fins l’any 2018. S’ha adjudicat a l’empresa Aquqlia, filial de Fomento de Construcciones y Contratas. El termini d’execució de l’ampliació de la planta és de 18 mesos. Si el termini es compleix, doncs, l’ampliació estarà llesta al final del 2009.
El projecte d’ampliar la dessaladora s’acompanya de millores en els sistemes de captació. En comptes del sistema de captació de pous que es va construir en la primera fase, ara s’ha optat pel sistema de presa oberta directament del mar, el que hauria de permetre, a més, d’incrementar la capacitat de producció de la planta fins a 80 hectòmetres cúbics anuals en cas que sigui necessari, fent, és clar, més ampliacions de la filtració. Fa uns mesos, la planta es va haver d’aturar perquè un temporal havia fet malbé per enèsima vegada els pous habilitats a prop de la punta de la Tordera. L’erosió que pateix aquest espai fa que les onades sovint trenquin les canonades. L’ACA preveu que amb el nou sistema de captació les avaries serien més rares.
Alhora, es construirà un nou dipòsit d’aigua de 20.000 metres cúbics de capacitat.
També s’efectuaran millores tècniques, especialment la substitució de les turbines per altres menys consumidores d’energia, el que hauria de permetre reduir el consum energètic específic de la planta al voltant del 8%.
Penso que això és una bona decisió i una bona notícia pels pobles de l’entorn. L’aigua és un bé escàs, i la opció de dessalar l’aigua del mar és una bona opció, sobretot ara que s’ha reduït de manera dràstica el consum d’electricitat necessari per la dessalació (recordem que no fa més de 30 anys, es necessitaven gairebé 30 kWh per obtenir un metre cúbic d’aigua dessalada, i que ara se’n necessiten entre 2,5 i 3).
L’aigua és un bé escàs, mentre que l’energia no. Si hem de triar entre aigua i consum d’energia, no tindrem pas gaire difícil d’escollir. Per altra banda, els transvasaments (que no són pas gratuïts pel que fa al consum d’anergia; un dia en farem la comparació), tenen l’inconvenient que, quan hi ha sequera, no es poden fer per falta d’aigua.
Les dessaladores, però, tenen també inconvenients des del punt de vista mediambiental. L’aigua que es torna al mar, que ve a ser un 55 % de l’aigua tractada, ho fa amb una concentració de sal del doble que l’aigua del mar. A la sortida d’aquesta aigua, per tant, la vida de plantes i peixos serà destruïda. Si la dessaladora funcionés sempre, aquesta zona seria colonitzada per altres espècies adequades a la nova concentració de sal. Però com que això no és possible, ja que la dessaladora s’atura de tant en tant, cap espècie vegetal o animal serà capaç d’adaptar-se a aquests canvis importants de salinitat. Ho hem de saber, encara que la superfície de les zones afectades per aquest fenomen no sigui pas massa important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada