El daltabaix electoral d’Esquerra

Si els resultats electorals estaven relativament ben previstos per les enquestes, sobretot per les darreres, que el Periódico publicava a la seva versió andorrana, en canvi, el daltabaix tan considerable d’Esquerra no estava pas previst. Estava prevista una baixa, ja que l’augment de fa quatre anys era degut a un sentiment anti PP i a que Esquerra era una formació política que encara no estava gastada pel poder, però no el terrabastall que s’ha produït.

Quines són les causes? Donaré la meva anàlisi.

Tothom comprenia el primer tripartit. Esquerra és un partit que, em sembla a mi, és avant tot un partit nacionalista i independentista. Penso que és per això que el voten, i no per ser d’esquerra. Així doncs, Esquerra es va aliar amb el PSC del president Maragall, quan el PSC defenia un sistema federal al Espanya, una federació més aviat asimètrica, que donaria a Catalunya i al País basc un status més aviat d’estat confederat que d’estat federat.

Però el president Montilla no té aquesta visió de l’estat. Ho va demostrar quan era polític local i quan era ministre. La seva concepció de l’estat és una descentralització administrativa probablement important, però de federalisme, res de res, i de confederalisme, encara menys. Malgrat això, els dirigents d’Esquerra varen continuar recolzant el nou tripartit. Varen dir que ho feien perquè volien subratllar la E d’esquerra de les seves sigles, deixant la C de Catalunya entre parèntesi (això sí, el seu president ha donat una resposta histriònica quan li han dit José Luis, confonent l’embolcall amb el que hi ha dins, i fent, al meu modest entendre, al ridícul)

I quina ha estat la conseqüència? Que un partit més votat per la seva C que per la seva E ha decebut, amb aquesta política d’aliances, al seu electorat natural, i no ha sucat en cap altre tipus d’electors.

La conseqüència que hem vist ahir m’ha recordat quan els comunistes francesos varen entrar a formar part del govern socialista del president Miterrand. En varen sortir completament insignificants electoralment. Es pot dir que, des de llavors, han desaparescut del mapa polític francès.

Espero que no passi el mateix amb Esquerra. Es, a Catalunya, un partit necessari. Però és un partit que pràcticament desapareixerà si no és coherent amb els que el voten, és a dir, si col•labora governant amb un partit espanyolista, com és el PSC actual.

No sé si els seus dirigents sabran reaccionar. Penso que haurien de sortir del tripartit actual si volen recuperar el seu electorat. Però això seria reconèixer el fracàs de l’estratègia de la direcció actual.