Recordem que, fa relativament poc, la fundació BBVA va publicar les balances fiscals de les diferents comunitats autònomes pel període 1991 al 2005. Probablement degut a que aquesta balança fiscal mostrava que Madrid paga més que Catalunya, alguns esperits independentistes varen titllar els seus resultats com d’anticatalans.Doncs bé, ara ERC ha presentat la balança fiscal de 2005, calculada per una fundació afí a les seves idees, la Fundació Josep Irla. Han trobat uns resultats que difícilment podrem qualificar com d’anticatalans.
Per l’any 2005, les dues balances fiscals han donat, entre altres, els saldos següents, en milions d’euros:
Madrid = -20.938 el BBVA i -18.416 ERC
Catalunya = -11.003 el BBVA i -18.595 ERC
Balears = -1.369 el BBVA i -3.887 ERC
País Valencià = -3.170 el BBVA i -2.168 ERC
País Basc = +1.883 el BBVA i -1.012 ERC
Navarra = +104 el BBVA i -96 ERC
Castella – La Manxa = +1.831 el BBVA i +3.252 ERC
Extremadura = +2.374 el BBVA i +3.275 ERC
Canàries = +2.639 el BBVA i +4.790 ERC
Galícia = +3.360 el BBVA i +5.289 ERC
Castella i Lleó = +2.814 el BBVA i +6.509 ERC
Andalusia = +5.090 el BBVA i +13.997 ERC
Si posem aquests saldos fiscals en euros per habitant, hi trobem:
Madrid = -3.561 el BBVA i -3.036 ERC
Catalunya = -1.604 el BBVA i -2.622 ERC
Balears = -1.409 el BBVA i -3.893 ERC
País Valencià = -692 el BBVA i -454 ERC
País Basc = +893 el BBVA i -475 ERC
Navarra = +179 el BBVA i -161 ERC
Castella – La Manxa = +977 el BBVA i +1.693 ERC
Extremadura = +2.219 el BBVA i +3.006 ERC
Canàries = +1.367 el BBVA i +2.348 ERC
Galícia = +1.238 el BBVA i +1.910 ERC
Castella i Lleó = +1.138 el BBVA i +2.579 ERC
Andalusia = +658 el BBVA i +1.763 ERC
En les dues balances, hi trobem que les regions més riques són les que més dèficit fiscal tenen, mentre que les més pobres tenen un superàvit fiscal, com és lògic. També hi veiem que entre les dues balances hi ha diferències molt importants, el què és normal, ja que hi ha dues maneres de calcular-les, i es poden fer diferents hipòtesis per cadascuna.
He posat les gràfiques de les dues balances fiscals: en negre, les comunitats que “paguen”, en vermell, les que “cobren”. La línia negra inclinada és la tendència mitjana: les comunitats que estan sota d’aquesta línia són més “perjudicades” que les que estan per sobre, tenint en compte la seva riquesa. Pels matemàtics, s’hi indica l’equació d’aquesta recta i el coeficient de correlació amb els diferents punts.
Les línies mitjanes de tendència de les dues balances són diferents: la del BBVA té una pendent més petita, el que indica que hi ha menys transferències de les comunitats riques a les pobres en aquest estudi. La d’ERC, en canvi, té una pendent més pronunciada, el que indica que aquest estudi ha trobat més transferències dels rics cap als pobres.
Les regions que estan més allunyades de la línia de la tendència mitjana són les més afavorides o les més perjudicades:
- Són les més afavorides si s’hi troben per sobre (Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria, Navarra i el País Basc en l’estudi de la Fundació Josep Irla, i Astúries, País Basc i Navarra a l’estudi del BBVA)
- Són les més perjudicades si s’hi troben per sota (Balears, Catalunya, Madrid i el País Valencià, a l’estudi de la Fundació Josep Irla, mentre que al del BBVA hi trobem els mateixos més Múrcia)
A l’estudi del BBVA, per ordre, la regió més desfavorida és Madrid, seguida de les Balears, País Valencià, Catalunya i Múrcia. Al de la Fundació Josep Irla, la regió més perjudicada és les Illes Balears, venen després Catalunya i el País Valencià que estan més o menys iguals, i finalment, ve Madrid.
En els dos estudis, el ciutadà madrileny té més dèficit fiscal que el ciutadà català: 1.950 euros més pel BBVA, 400 euros més per la Fundació Josep Irla. La Fundació Josep Irla baixa el dèficit fiscal del madrileny de 500 euros i augmenta el del català de 1.000.
Podem observar també que el PIB (Producte Interior Brut) per càpita de gairebé cada regió és més petit a l’estudi del BBVA que al de la fundació Josep Irla.
Conclusions
- Ja ho he dit en un altre post: els resultats de les balances fiscals són molt poc exactes, ja que depenen del mètode utilitzat i de les hipòtesis que es facin. Una variació de més del 100 % d’alguns resultats és normal. El que vol dir que a aquests resultats no se’ls hi pot fer massa cas.
- Si som honrats, hem de dir que Catalunya no té pas gaire a exigir, si la comparem amb altres regions riques, com poden ser Madrid o les Illes o encara el País Valencià. Tant en la balança fiscal del BBVA com en la d’ERC, el ciutadà madrileny té més dèficit que el ciutadà català.
- Les dues regions riques més afavorides són el País Basc i Navarra, que tenen un règim fiscal especial, el règim foral. Però això és degut a la quantia de la quota que aquestes regions han de pagar a l’estat central (el famós “cupo”)
- Tot el que, tant Catalunya, com Madrid, com les Illes podrien demanar és de fer menys transferències a les regions més pobres, és a dir, disminuir la solidaritat interregional. Probablement aquest serà el proper debat de finançament autonòmic. Serà difícil compaginar les posicions catalana i madrilenya.
Ja tenim dos resultats de les balances fiscals. Les que pugui fer el govern central seran més o menys com aquestes. M’agradaria saber, si fos possible abans de les eleccions, quines conclusions en treuen els que tant les han demanat. Però és segur que no ens en diran ni una paraula, ja que la seva exigència és, en aquest aspecte, pura demagògia, perquè fa temps que en coneixen, no solament els resultats, sinó també les limitacions. Si les han exigit amb tanta parafernàlia ha estat pura i únicament per arreplegar vots, ocultant parcialment la realitat al votant.
I no oblidem que les balances fiscals no són més que una petita part de les transferències interregionals. Les balances comercials i de capitals són més importants. I en elles Catalunya no en surt gens malparada. En les negociacions sobre el nou finançament segur que ens ho retrauran. Valdrà més que els que ho negociaran estiguin preparats.
4 comentaris:
No comparteixo el teu anàl.lisi, perquè llavors la gran pregunta és, per què el govern espanyol ha defugit sempre la petició que ha fet tant CIU com ERC de publicar les balances fiscals? Una de les demandes històriques de la societat catalana al Govern de l'Estat espanyol ha estat el publicar de manera oficial les balances fiscals de Catalunya amb la resta de l'Estat. S'ha demanat en seu parlamentària i existeixen diferents mandats parlamentaris aprovats per les Corts que obliguen a fer-ho. Tot i així, fins ara, governi PP o PSOE, s'han negat a complir els mandats parlamentaris de donar a conèixer el saldo fiscal de Catalunya amb Espanya. Ara l'excusa és trobar un mètode únic, la discusió es troba en si s'aplica l'enfocament del flux monetari o bé l'enfocament càrrega-benefici. Això no és acceptable, i el més fàcil seria fer un càlcul utilitzant cada mètode, no? i després explicar-ho.- No, la resposta segueix sent marejar la perdiu, i un acaba preguntant-se el motiu, i el motiu només té una resposta. Els càlculs de la Fundació BBVA són esbiaixats i adjudica a Madrid el doble de dèficit fiscal perquè no es té en compte l'efecte seu de Madrid. L'estudi Irla, per contra, presenta una sèrie homogènia d'11 anys i permet veure que el dèficit fiscal de Catalunya no ha parat de crèixer. D'altra banda, en el cas de Madrid s'ha de tenir en compte una gran part de despesa no territorialitzable de l'Estat com és per exemple el sou de tots els funcionaris de l'Estat que treballen a Madrid repartida entre les diferents Comunitats Autònomes i que s'executa a Madrid. Segons s'utilitzi aquest càlcul el dèficit fiscal de Madrid, per exemple, es redueix significativament. Bé,evidentment, no sóc cap experta, per això el millor és que l'Estat publiqui d'una vegada les balances fiscals i pari de fer demagògia i marejar la perdiu amb el tema. Així ho tindrem tots clar i els catalans deixarem de fer "parafernàlia". No és el més fàcil? Neus Serra
L'únic problema és que per fer una balança fiscal s'han de fer moltes hipòtesis, i que els resultats que es troben són molt diferents els uns dels altres. Encara que es facin de manera honesta. Per exemple, l'IVA que paga Endesa s'ha d'afectar a Madrid, on té la seu, ha d'afectar allà on té els clients (fonamentalment Catalunya) o allà on fa la producció (Aragó i Galícia)?. I així successivament. El resultat final dependrà del que s'hagi escollit per cadascuna de les hipòtesis d'aquest tipus. I se'n han de fer moltes, tantes com empreses que estiguin en diferentes regions.
Es a dir, que la fiabilitat d'una balança fiscal és més aviat baixa. I que els resultats, un cop publicades les del BBVA i la d'ERC, ja els coneixem. Deixem de seguir-nos queixant.
Aquest és precisament el problema, i no es pot amagar més la realitat. Ara apareixen intents de diluir la qüestió amb el suposat dèficit superior de Madrid, però aquest s'obté a partir d'algunes falsetats. En primer lloc, com vaig anotar, compten com aportació fiscal la quantitat pagada a Madrid oblidant l'efecte seu, és a dir, la munió d'empreses que el propi Estat obliga o estimula a ubicar-se a Madrid, i a pagar allà els impostos, quan la seva activitat es fa normalment fora o substancialment fora, per exemple Endesa com dius, o grans bancs o asseguradores, etc. Després, distribueixen la despesa pública feta a Madrid, a efectes comptables, entre totes les CCAA amb l'argument que es en benefici de tots, però les inversions a organismes com el museo del Prado també s'imputa a Catalunya, mentre que la inversió al MNAC no s'imputa a cap altre comunitat ni a Madrid. El criteri és que el Prado és de tots els espanyols, però el MNAC sembla ser que només és dels catalans. També s'imputa proporcionalment a tothom el que es gasta a Madrid, entre d'altres, el sou dels milers de funcionaris que viuen, treballen i gasten a Madrid. Bé, és un tema interessant i com veus dona peu a un llarg debat si un vol. El millor és que finalment s'adopti un criteri i que es faci públic el càlcul, però resulta que el criteri que ara guanya adhesions és el que serveix per reflectir el dèficit de Madrid, i ja és ben curiós.
Neus
Sembla que, si el PSOE no obté la majoria absoluta, publicaran les balances. Però sembla també que ho faran amb els dos mètodes consensuats i amb diferents hipòtesis, el que vol dir que donaran resultats poc homogenis. I amb això haurem de treballar. I com que els resultats seran tant diferents, sera difícil tenir arguments sòlids per demostrar que som més solidaris que les altres regions riques.
El que vull dir és que els polítics catalans, que saben tot això, hauran d'anar afinant la seva argumentació.
Cordialment, i gràcies pels teus intel.ligents comentaris.
Publica un comentari a l'entrada