La corrupció político-immobiliària

Val la pena de llegir la Contra d’avui de La Vanguardia, on l’entrevistat és un aragonès d’Osca de 61 anys professor de Sociologia, el senyor Enric Gil Calvo. Parla de política en profunditat, i de les campanyes dels uns i dels altres. Diu, entre altres, les perles següents:

Els polítics són conseguidors i s’estan lucrant amb el tràfic d’influències, amb tot l’ample ventall de negocis de la política, que van des de la recollida d’escombraries (com a Nàpols) fins a les grans obres signades per arquitectes estrella.

A la pregunta de si no hi ha polítics honrats, el senyor Gil respon que la majoria dels polítics no són estafadors, però estan en els nusos d’unes xarxes clientelars de tràfics d’influències on circulen milers de milions d’euros, i no és que se’ls quedin ells, sinó que els hi donen un poder real molt superior al poder jurídic que es ventila en els òrgans legislatius.

Continua dient que ningú ha tractat en aquesta campanya un dels problemes més profunds de la nostra democràcia: la corrupció político-immobiliària, que és el que està al darrere de la bombolla que acaba d’explotar.

Hi ha molts altres problemes importants que no s’han tractat en aquesta campanya, com ara l’energia, l’educació, la immigració, etc, però no hi ha cap dubte que la corrupció político-immobiliària és un tema important.

Ja he dit alguna vegada que, per molt honrat que sigui un polític, es va formant una xarxa d’influències entorn seu que fan que hi hagi gent que tingui més fàcilment accés a les obres, als permisos, que d’altres, perquè tenen informacions que els altres no tenen. I aquesta gent pot arribar a guanyar molts quartos. Tothom en coneix exemples. La vox pòpuli de Malgrat té almenys un nom a la boca. I amb això no vull dir que algú faci negocis il•legals. Potser en fan, però no ho podem afirmar, ja que no en tenim la prova.

Un altre exemple del que diem, corresponent a l’ample ventall de negocis de la política, és el funcionament de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, dirigida pel senyor Narcís Serra i que, aneu a saber per què, gestiona una gran part dels comptes dels ajuntaments socialistes catalans. Si agafem l’exemple de l’ajuntament de Malgrat, l’any 2006 (el darrer del que s’han publicat els comptes), l’ajuntament ha ingressat a la dita Caixa 21,9 milions d’euros, ha pagat al seu través 19,2 milions d’euros, i al 31 de desembre hi tenia 4,5 milions dipositats. La següent Caixa per importància de dipòsits al 31 de desembre era la de Manresa, amb uns 600.000 euros. No he vist enlloc la justificació de que les condicions financeres de la Caixa de Catalunya fossin millors que la dels seus competidors. Però si que és xocant que estigui dirigida per un socialista. Això és un altre exemple de xarxa de tràfic d’influències, on es mouen i es fan treballar milers de milions d'euros. Per qui treballen aquests euros?

I, repeteixo, tot això no vol dir que algú faci res il•legal. Però si que hi ha gent, polítics o no, que en treuen un profit important.

I passa el mateix amb les empreses. Es per això que sóc de l’opinió de trencar aquestes xarxes de tant en tant, canviant els responsables de les institucions que mouen els nostres quartos. Es per això que moltes empreses privades no volen que els seus dirigents estiguin més de sis o set anys al mateix lloc. I és per això que penso que els polítics que estan més de dues legislatures governant tenen al seu voltant uns xarxes de tràfic d’influència cada vegada mes atapeïdes. Ja varem veure com es va acusar a CiU del famós 3 %, després de més de vint anys al poder. Ja veurem, el dia que Malgrat canviï d’alcalde, el que els seus successors diran.