Tres comentaris pel preu d’un

Les cabòries del president Montilla

Ja hem dit alguna vegada que el president Montilla està enfrontat a una missió gairebé impossible, com és la de liderar, coordinar i fer funcionar el govern tripartit, perdó, d’entesa, amb posicions tan diferents sobre elements fonamentals per Catalunya com ho són l’aigua, la línea de molt alta tensió (la MAT), el quart cinturó, etc.

Però al pobre home no li cauen faves només dels seus companys de govern, sinó també de qui hauria de ser el seu màxim valedor, com és el president del govern central. Es comença a dir que el president Montilla s’ha convertit en la nosa més important per l’estabilitat del govern central. Es parla de que des de Madrid es veuria amb molts bons ulls que el senyor Montilla deixés de ser president per donar pas a un govern minoritari de CiU, que seria recolzat, des de fora, pel PSC. En compensació, CiU recolzaria amb els seus deu diputats al govern central, que s’asseguraria una legislatura tranquil•la.

I és que en política, els enemics més perillosos són els teus amics. Planyo al president Montilla, que comença a caure’m simpàtic.


La fiabilitat de l’oposició

He pensat, i segueixo pensant, que el govern actual, el tripartit, perdó, el govern d’entesa, ho podria fer molt millor del que ho fa, però que difícilment ho podria fer molt pitjor. Però, i l’oposició?

Si hem de jutjar el que faria l’oposició si governés pel que fa estant a l’oposició, no sóc gens optimista. I parlo de CiU, ja que el PP és inexistent (gràcies a Déu).

Per què, quina és la posició de CiU davant del transvasament de l’Ebre a Barcelona? Oficialment, cap. I això que el president Pujol el va aprovar, dient que ells ja l’havien volgut fer quan governaven, però que no varen poder per l’oposició dels partits que actualment són al govern. El senyor Mas, en canvi, encara no ha fixat la seva posició. I hem de recordar que el senyor Nadal, membre de pes de la coalició a Tarragona, va dir que s’estimava més que no plogués, per augmentar les dificultats del tripartit, sense que ningú, des de la direcció del partit, hagi dit públicament (o almenys jo no ho he vist enlloc) que el tal senyor havia dit una tonteria.

I pel que fa a la MAT? Es fa una pregunta al Parlament de Catalunya sobre l’actitud dels dos socis de govern del president Montilla sobre aquesta qüestió, però no es pot contestar al perquè 37 alcaldes de CiU signen un recurs judicial contra la línea elèctrica d’interconnexió projectada. I quina és la posició oficial de CiU sobre la MAT? Chi lo sà?

Entenc que el senyor Mas aprofiti l’actual situació per fer estudiar el transvasament del Roine francès a Barcelona, però no entenc la indecisió de la coalició davant d’aquests dos temes importants, com són el transvasament de l’Ebre i la MAT.

Si a això hi afegim el pobre paper parlamentari del senyor Mas, que, en les seves intervencions parlamentàries gairebé mai està a l’alçada del que seria desitjable, hem d’arribar a la conclusió que, amb CiU al govern, les coses probablement no anirien gaire millor que ara mateix, si ens basem en el pobre paper que fan com a oposició. I això que el govern actual els facilita la tasca.

Molt hauran de canviar si volen tenir la confiança del votant.


Aragó i València

Molts comentaristes comparen l’estancament actual de Catalunya amb el dinamisme de l’Aragó i del País Valencià.

Es cert que Saragossa, amb l’AVE i l’expo està vivint una època de transformació i de dinamisme com feia molts anys que no s’havia vist a la ciutat. Però Saragossa no és l’Aragó. Si aneu a Osca o a Terol, no hi veureu pas gran cosa d’aquest dinamisme que alguns catalans envegen.

També és cert que la ciutat de València s’està transformant molt, està creixent, s’hi ha fet moltes obres, s’hi fan molts esdeveniments esportius de primera. Però si aneu a Castelló i a Alacant, hi veureu moltes escoles establertes des de fa anys en barracons, hi veureu com funciona la sanitat, hi veureu que tots els recursos de la Generalitat valenciana van cap a la ciutat de València, i que només les engrunes que cauen de les tovalles de la capital van arreu del País Valencià.

I és que alguns comentaristes confonen la capital amb la resta del territori. Una mica com es fa a Catalunya.