Fa un any hi va haver eleccions municipals

Ara ha fet un any de les eleccions municipals, i Malgrat Confidencial ha tingut la bona idea d’oferir al poble unes entrevistes amb els portaveus dels diferents grups per fer un balanç d’aquest any.

Com és natural, aquest balanç és negatiu pels tres grups de l’oposició, i positiu pels dos grups que formen el govern. Donaré la meva opinió sobre els arguments d’uns i altres. Finalment, donaré la meva opinió més general.


Balanç de l’oposició

Un any perdut: probablement aquesta afirmació és exagerada.

Falta de consens amb el govern municipal, sobretot amb l’alcaldia, que genera tensions i una certa crispació: en això l’oposició té raó. Les respostes d’alguns membres del govern als plens són difícilment catalogables com corresponents a una mínima educació. Les explicacions que donen són, massa sovint, un insult a la intel•ligència del que les escolta (que no només són els membres de l’oposició, sinó també els ciutadans interessats en els afers municipals)

Dificultats a fer oposició per la manca de col•laboració del govern, que impedeix la seva participació: en això també té raó l’oposició. La política del govern municipal no és prou oberta a les idees dels altres, el que genera una pèrdua d’idees que poden ser vàlides, i que, finalment, dóna lloc a actuacions que, sense ser del tot dolentes, si que són francament millorables.

Un exemple n’és el Barri del Castell, projecte estrella, però sense participació de l’oposició: penso que el govern ha desaprofitat una bona ocasió per fer participar l’oposició a un projecte important. Diuen que els aniran informant (un cop cada tres o quatre mesos, he sentit dir, quan hi hagi novetats). El govern diu clarament amb aquesta posició que no vol cap consens. El que demostra el govern, amb aquesta posició, és que no sap consensuar: al menys aquesta és la meva lectura. Diria més, qui sembla no saber consensuar és la primera autoritat municipal.

Aquesta manca de diàleg reflecteix una inseguretat del govern: estic d’acord amb aquesta afirmació. Qui es troba segur d’ell mateix té una actitud més positiva envers les idees dels altres.

Falta de sensibilitat per reconduir les situacions que es presenten: l’exemple més clar el tenim amb com es va tractar la “crisi” de la riera. Podríem tornar a dir que el govern municipal o la primera autoritat confonen diàleg amb baixada de pantalons. Tornem altra vegada al tema de la inseguretat en un mateix, que el pot portar, i de fet l’ha portat, a menysprear l’opinió dels altres.

Cap projecte nou. Algunes idees antigues a l’aigüera, com ara la piscina coberta, el pàrquing soterrat: penso que és massa aviat per proposar projectes nous, ja que hi havia molts projectes per fer que venien del consistori anterior. Penso també que s’hauran de reduir els projectes que demanin inversions, tenint en compte una més que probable baixada dels ingressos municipals.

Problemes amb el pas a nivell, que no estarà aquest estiu: en això l’oposició té raó. Aquesta corporació dóna la impressió d’haver-se adaptat al ritme del que l’alcaldessa en diu “l’obra pública”, sense importar-li massa els problemes que aquest ritme provoca al ciutadà. Ritme que, comparat amb el de “l’obra privada” és d’una lentitud exasperant.

Massa protagonisme de la regidoria d’interior, amb problemes de circulació que no es resolen: és una altre manera de dir el que acabem de dir en el paràgraf anterior. El govern actual té, en el problema de circulació a Malgrat, molta “sang d’orxata”.

Pacte PSC – PP de conveniència: tots els pactes polítics són de conveniència, aquest no és cap excepció.

S’acaba el cicle Campoy: o no...! Ja he dit alguna vegada que quan un està més de dotze anys governant perd frescor, no genera noves idees i la seva gestió es fa cada vegada més “espessa”. Penso que és el que passa a Malgrat ja fa uns quants anys. Però no estic segur que la majoria del poble opini de la mateixa manera.


Balanç dels grups del govern

Una oposició molt forta, que no escolta les explicacions: que l’oposició sigui forta, és natural, i més amb els resultats electorals que hi ha hagut. Que l’oposició no escolti les explicacions que es donen, no m’ho sembla pas. Més aviat diria que les explicacions que es donen, quan es donen, són massa sovint inintel•ligibles o incoherents. Ja ho hem dit abans. El que demostra, penso, una manca d’idees clares.

Un primer semestre complicat, degut al problema de la riera, però l’ajuntament mai no s’ha parat: probablement sigui veritat. Es per això que no estic d’acord quan algun grup de l’oposició diu que aquest any ha estat un any perdut.

Hi ha molts projectes que van endavant: pas a nivell, camp de futbol, barri del castell, teatre auditori, nova caserna: només faltaria que no hi haguessin projectes que tiressin endavant. Però el que he dit abans: ritme massa lent en alguns, que posen dificultats a una part de la població (pas a nivell, camp de futbol), projectes probablement massa ambiciosos (teatre auditori), mentre altres projectes que potser serien més urgents (aparcaments, circulació, piscina coberta, ...) no es tracten.


El meu balanç

Un any que no ha estat perdut, però que és molt millorable.

Un esforç de diàleg i de consens de l’equip de govern i de la primera autoritat (si és que són capaços de dialogar i de consensuar) amb l’oposició milloraria molt les coses: és el que se’n diu “treball en equip”.

Un treball sobre "nous projectes", no necessàriament noves inversions, seria desitjable. Tenim exemples com la zona de la Tordera, deixats de la mà, no de Déu, sinó municipal, des de fa massa temps. I n´hi ha molts altres.

Un esforç encara més important de l’oposició per presentar i per comunicar a la població projectes raonables i millores als projectes actuals probablement no seria un treball perdut. Com que crec en la bona voluntat de la gent, penso que el govern municipal no seria tan obtús per anar-se oposant de manera sistemàtica a bones idees, encara que no fossin seves. L’oposició hauria d’adonar-se que es pot pensar que no saben fer oposició constructiva, i que s’escuden massa en les evidents sortides de to d’alguns membres del govern.