L’estat de la Tordera: el bosc de ribera

Parlàvem l’altre dia d’una de les accions previstes a l’Agenda 21 de l’ajuntament de la feliç vila de Malgrat, concretament la que consisteix a recuperar el bosc de ribera de la desembocadura del riu Tordera, bosc de ribera que ha desaparegut.

La Diputació de Barcelona ha publicat un estudi força interessant sobre la Tordera, analitzant l’estat biològic i físico-químic dels seus diversos trams. Ens fixarem, sobretot, en el que diu de la part que ens concerneix més directament: la desembocadura.

Començarem per l’índex Ecostrimed, que, malgrat el seu nom bàrbar, no és més que l’índex integrat que mesura l’estat de salut dels sistemes fluvials a Catalunya, i té en compte les diferents mesures basades en la presència de macroinvertebrats, la de peixos, la qualitat de l’hàbitat, la qualitat del bosc de ribera, els paràmetres fisicoquímics, etc., per intentar elaborar un índex que ofereixi una visió globalitzada de l’estat de salut dels rius. Doncs bé, aquest índex és, per la desembocadura de la Tordera, pèssim (ara bé, per qui es vulgui consolar, és pèssim no només a la desembocadura, sinó també a tot el tram des de Tordera)

Estalviarem al lector els detalls que fan arribar a aquesta trista conclusió, detalls que es poden trobar mirant l’estudi. Parlarem només d’un altre indicador: la qualitat del bosc de ribera.

Doncs bé, la qualitat del bosc de ribera a la desembocadura de la Tordera es considera de qualitat pèssima i de degradació extrema. Aquest estat és més que preocupant, ja que el bosc de ribera és molt important: sobre les riberes (i la riba) creix una vegetació característica, la vegetació de ribera, de gran biodiversitat i productivitat, a causa de l’elevada humitat, la riquesa en nutrients, l’oxigen dissolt i la presència de la capa freàtica. El bosc de ribera es presenta només en llocs poc pertorbats que han permès el creixement d’arbres i arbustos al llarg de molts anys.

Diem que la vegetació de ribera forma part de l’ecosistema fluvial perquè porta a terme diverses funcions molt importants que definiran el tipus de riu i la seva conservació:

• L’erosió i la sedimentació que es donin a la zona al•luvial depenen tant de l’aigua d’escorriment i de l’aigua superficial que baixa pel riu, com de l’estructura del bosc de ribera, ja que les arrels estabilitzen el terreny dels marges del riu. Així els dos elements s’influeixen mútuament per generar el traçat i la forma que tindrà el riu en un moment determinat.

• La vegetació de ribera és una font de matèria orgànica en forma de fullaraca, branquillons, fruits, flors, etc. que va a parar a l’aigua del riu i que és font d’aliment per a una part de la fauna aquàtica. Diem que participa activament en l’intercanvi de matèria i energia de l’ecosistema.

• Un bosc de ribera ben estructurat proporciona una gran quantitat d’hàbitats entre el riu i el bosc adjacent a la zona al•luvial. La biodiversitat que es presenta en aquest bosc de ribera sol ser molt superior que la que hi ha al seu voltant, i dóna refugi a una gran quantitat de sers vius.

• El bosc de ribera crea un ombriu al llit del riu que mitiga les variacions tèrmiques diàries i anuals i frena el creixement desmesurat d’algues.

• Finalment, també cal tenir en compte el gran valor paisatgístic que tenen les riberes amb un bosc ben desenvolupat.

Queda, doncs, demostrat el bon sentit que varen tenir els autors de l’acció de l’Agenda 21 titulada Recuperar el bosc de ribera del rec Viver i de la riera de Palafolls. Queda, també, demostrada la incúria dels responsables que, des de fa set anys, no han avançat en aquesta recuperació. I queda demostrat, també, que escollir l’endegament de la riera de Palafolls ens ha deixat sense la possibilitat de tenir un humil bosc de ribera dins del poble.

Encara som a temps de no permetre que es destrossi la mica de bosc de ribera que tenim al tram de can Feliciano.