Em passejava l’altre dia pel carrer del Carme, per contemplar la remodelació del barri antic, quan vaig quedar sorprès el veure l’espècie de test ovoïdal, tallat obliquament, amb la gespa situada en un pla inclinat, en un equilibri que em va semblar inestable, que es troba abans d’arribar a l’edifici de l’ajuntament.
La gespa era verda a la part superior, i groga a la inferior, el que indicava una certa sequedat, potser per falta de cura, o bé perquè el disseny del test no dóna per a més. Fou una llàstima que no portés la màquina de retratar.
La pregunta és, desídia en el manteniment o error de disseny? Si la resposta fos la primera, que és possiblement el més probable, em sembla una mica fort que falli el manteniment d’una obra acabada d’estrenar, justament al costat de la Casa Gran. Serà que els responsables estan massa enfeinats en pactar, que no veuen el mal efecte de la gespa seca?
6 comentaris:
Probablement sigui que tens poca feina ja que has treballat prou a la teva vida i la teva baixa estatura et permet veure la part baixa de la gespa.
Una constant en les últimes obres al poble, error de diseny.
El manteniment el de sempre, quasi nul, hi han males herbes que creixen més que la gespa.
No t'esgarrifis, tot normal en el poble de Malgrat.
De primer els hi resua tot, de segon no donen més de si i de tercer, com bé dius, ara aquesta colla d'inútils estan atrafegats empaitant la pasta que els cal per sobreviure els propers quatre anys.
Crec que és un error de disseny, fa mal als ulls i un ple inclinat mai és amic de l'aigua.
El test en qüestió no em mereix cap opinió especial, però el nucli antic en general el trobo molt gris. Gris en el sentit del color però també en la percepció que desprén; cap alegria, cap atreviment. Un mar afligit de lloses tristes més o menys ben col·locades.
Amic Miquel, tens tota la raó. Dilluns passat, a l'hora de l'aperitiu, mig plvisquejava i des de la plaça de la Barretina al carrer del Carme l'aspecte gris dels carrers no convidava gens a l'optimisme. Amb l'excepció de la carnisseria Alfonso que, en mig de tanta grisor, lluía molt.
Publica un comentari a l'entrada