Avui s’ha inaugurat el tren d’alta velocitat que du de Barcelona a Figueres. D’aquí poc temps, podrà entrar a França i anar fins a París. Quina meravella!
Heus aquí el darrer exemple d’una Espanya miserable amb ínfules de nou ric. Qui anirà de Barcelona a París en sis hores? Qui anirà de Barcelona a Figueres? Diuen que seran 3 milions de persones cada any. Ho dubto, però suposem que sigui així. I dic que ho dubto perquè, fins ara, totes les previsions que s’han fet sobre els passatgers del tren de gran velocitat a Espanya s’han revelat exagerats.
El cost de la instal·lació ha sigut de més de 3.700 milions, sense comptar les obres de les estacions de Sants, Girona i Figueres. Si s’inclouen aquestes estacions i altres obres encara no acabades, el cost serà de 4.300 milions. La llargada total de la línea és de 131 km fins a la connexió del túnel internacional. Es a dir, uns 33 milions d’euros per quilòmetre. Una veritable exageració.
I una pèrdua de diners, any rere any. En efecte, si amortitzem 4.300 milions d’euros en 50 anys, al 4 % d’interès (que és un interès molt més baix que el que es paga actualment, que és del 5,5 al 6 %), trobem que cada any s’han d’amortitzar 199 milions. Només per amortitzar el cost de l’obra, cada passatger hauria de pagar 66 euros. El preu del bitllet Barcelona – Figueres Vilafant, amb 53 minuts de trajecte, és de 48 euros si s’agafa un AVE, i de 20 si s’agafa un Avant, sense comptar els descomptes del 20 % si agafem anar i tornar, o els descomptes encara més importants pels viatgers freqüents. La pèrdua és colossal, ja que, a més, s’han de comptar les despeses operatives (electricitat, personal, manteniment, cost dels trens, que no està inclòs en el cost de l’obra, etc). I no diguem res si la quantitat de viatgers és més petita del que s'ha previst.
(Si algun optimista pensa que es podria amortitzar l’obra en 100 anys, sempre al 4 % d’interès, l’amortització anual seria de 175 milions, 58 euros per cada un dels hipotètics 3 milions de passatgers, més les despeses d’explotació).
Per un país on s’està retallant en educació i en sanitat, per un país on els trens de rodalies funcionen malament, la notícia de que uns inconscients han gastat 4.300 milions d’euros per fer un tren de gran velocitat s’hauria de rebre com si ens anunciessin un enterrament. Però som tots tan ignorants que hem celebrat la inauguració com un gran avanç. I després critiquem les inversions d’un tren d’aquest tipus per anar a Galícia o a Astúries...
El que m’ha arribat a l’ànima és l’editorial de la Vanguardia d’avui. Diu, entre altres: “és necessari que França faci els deures que li corresponen, perquè el tren d’alta velocitat ho sigui efectivament, i no només nominalment, en tots els trams que passen pel seu territori”. He trobat la frase d’un patetisme inusual per una editorial d’un diari que considero seriós. França és un país més ric que el nostre per dues raons: primera, crea més riquesa que nosaltres, i segona, no llença els diners a la claveguera com ho fem aquí. A França, abans de construir una línea de tren de gran velocitat (o així era fins ara) esperen que es donin les circumstàncies necessàries perquè la línea sigui rendible. I una línea entre Perpinyà i Montpellier trigarà, em sembla, molts anys a ser-ho. De manera que, si els socialistes actualment al poder a França no canvien el criteri imperant fins ara, l’autor de l’editorial de la Vanguardia val més que agafi una cadira, ja que haurà d’esperar assegut una pila de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada