La declaració de sobirania del poble català

Vaig llegir amb atenció el projecte de declaració de sobirania del poble català que el Parlament vol aprovar d’aquí uns dies. Em pensava que aquesta declaració era per afirmar que el poble català era sobirà per decidir sobre la seva relació amb Espanya. Però no, segons el projecte de declaració, també és per “fer efectiva la voluntat de constituir Catalunya en un nou estat dins del marc europeu”.

La pregunta que l’observador es fa és la següent: qui té aquesta voluntat de constituir Catalunya en un nou estat dins del marc europeu?. La resposta és clara: un percentatge indeterminat del poble català. Sent aquest percentatge indeterminat, com és que es posa aquest paràgraf en una declaració de sobirania?

Estem en un moment important. La qüestió principal és la d’aconseguir que el poble català tingui el dret de decidir sobre la seva relació amb Espanya. El poble català ha de ser sobirà per decidir si vol continuar formant part d’Espanya o si en vol sortir. Aquest és el repte. Posar la frase que hem comentat és una manera de demostrar que els autors del projecte de declaració de sobirania, que es poden veure a la foto, no han entès res. Per dir-ho d’una altra manera, que no deuen ser massa llestos.

Segueixo pensant que ser independentista i ser intel·ligent no són incompatibles, però amb projectes de declaració com aquests, és raonable que a un li entrin dubtes sobre aquesta qüestió. Acabaran fent bona la tàctica del govern: esperar que aquest independentisme acabi com el rosari de l’aurora, degut a les contradiccions internes que, històricament, ha tingut sempre l’independentisme català.

A no ser que en Jordi Barbeta, al seu article d’avui, tingui raó: “És tan excloent, i l'error estratègic és tan evident, que fins i tot fa pensar malament. Potser hi ha objectius inconfessables. Potser no es veuen amb cor de fer un cim tan difícil i han decidit conformar-se a fer bullir l'olla. És que si no, no s'entén”.