Llegeixo al llibre Malgrat de Mar – Crònica d’un segle, referint-se als anys seixanta:
Els anys seixanta es caracteritzen per tres fets que d’una manera o altra varen afectar no només l’Estat espanyol sinó molt especialment Catalunya. I tots tres fets tenen una arrel econòmica clara.
- estem parlant del desarrollisme, impulsat pels tecnòcrates del règim franquista en un moment molt clar de creixement mundial;
- de la immigració provinent sobretot d’Andalusia i d’Extremadura, la qual tindrà no només un component econòmic en un moment de gran creixement i, per tant, de gran demanda de mà d’obra, sinó també un element sociocultural nou per la importància del moviment migratori,
- i la irrupció del turisme en les nostres costes, un factor que a part de les divises portarà al país nous aires de modernitat i que a la llarga contribuirà a l’obertura de la dictadura, malgrat els esforços del règim i de les autoritats eclesiàstiques del moment per allunyar-nos de la temptació.
Tant l’empenta migratòria com el turisme portaran – i això es farà patent a Malgrat – un creixement urbanístic sovint descontrolat. Serà el cas de la Verneda i Can Viader i les diferents requalificacions de finques rústiques.
Si fem el mateix anàlisi dels anys noranta i de la dècada actual, tornem a trobar dos dels tres fets dels anys seixanta, el desarrollisme i la immigració (abans venia d'altres llocs d'Espanya, ara ve de l'estranger). El resultat ha estat el mateix: un creixement urbanístic sovint descontrolat. I ara no podrem dir que la culpa la té el franquisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada