Participació ciutadana

Cada vegada que l’ajuntament intenta fomentar la participació ciutadana hi ha els mateixos comentaris. El darrer exemple va ser el Taller de Barri del Castell.

Que si només és de cara a la galeria. Que si vaig assistir al taller i estava totalment dirigit. Que si et donaven mastegada la resposta que volien sentir i obviaven aquelles que no eren "políticament correctes".

Per què és tan difícil la participació ciutadana a les decisions municipals? Probablement perquè estem encara en una democràcia molt jove, amb una experiència relativament minsa (recordem que fa trenta cinc anys encara érem en un règim dictatorial). Aquesta poca experiència democràtica fa que els reflexes i les tècniques per afavorir la participació ciutadana estiguin encara en els seus inicis. Tant de la part de les autoritats municipals com de la part dels administrats.

Recordo el que he vist fer a diversos municipis de França per millorar la participació ciutadana:

- Les reunions de barri: dues vegades a l’any, l’equip de govern es reunia amb la gent de cada barri per tenir una conversa oberta sobre les necessitats del barri. S’apuntaven les peticions urgents i fàcils de resoldre, i es feia el necessari per resoldre-les el més de pressa possible.

- El bus municipal: cada dos mesos, un bus municipal s’instal•lava durant un dia sencer a cada barri, on un regidor de l’equip de govern apuntava les queixes dels ciutadans que s’hi acostaven.

- Temps dedicat a escoltar a la gent: tant l’alcalde com els membres de l’equip de govern tenien almenys dues hores cada setmana, a horari fix, normalment els dissabtes al matí, quan la gent té més temps, per rebre trucades per telèfon dels administrats.

Tot això era acompanyat d’un sistema ben organitzat de seguiment de les accions que la gent havia demanat. Les unes per fer-les ràpidament (quan es tractava de coses clares i evidents, com una vorera en mal estat, etc.), les altres, de més envergadura, per alimentar un arxiu d’idees, que es discutiran per si és convenient acomplir-les. En cada cas, donant una resposta, col•lectiva o individual, als que han formulat la demanda.

Tot això no és fàcil de fer. Fa falta estar molt ben organitzat i tenir un tarannà adequat per part dels que són a l’ajuntament. La participació ciutadana no vindrà ni sola ni de pressa. S’haurà de tenir paciència.

Es veritat que a França, amb el seu sistema electoral que garanteix una majoria homogènia, això és més senzill, ja que cada membre de l’equip de govern té la mateixa política i, per tant, les respostes són més coherents.

He llegit, al Som-hi de febrer, un escrit de Teresa Verdaguer, Què, qui, com..., sobre aquest tema de la participació ciutadana. Trobo aquest escrit molt ben fet i teòricament impecable. Veurem, si guanya les eleccions, si és capaç de portar-lo a la pràctica.