La llibreta de l'alcalde

L’altre dia mirava la televisió de Galícia. M’agraden els programes sobre els paisatges i les viles gallegues, i és que sóc un enamorat de Galícia. Però només a les èpoques on hi ha una probabilitat de que hi faci sol. Galícia, sota la pluja, és preciosa. Però quan la pluja dura i dura i dura, ja te’n comences a cansar, i et comença a envair una mena de depressió. Havent viscut uns quants anys a Galícia, ho sé perfectament. No és estrany que, al hivern, Galícia sigui la regió d’Espanya on hi ha més suïcidis.

Doncs bé, l’altre dia feien un reportatge sobre Lugo. Una ciutat petita, però amb un centre preciós. Les muralles romanes envolten l’antiga ciutat, on el passejar és una delícia. Prendre un refresc, a l’estiu, al cafè Central, a la Praza Maior, és tota una experiència. Les senyores ja una mica grans, perfectament vestides, enraonant amb la pausa característica de la parla de Lugo, fan goig de veure i d'escoltar. Les tapes que, sobre una safata, els cambrers van passant taula per taula perquè els clients es serveixin (al sol preu de la consumició) acostumen a ser riquíssimes. La visita a la catedral, obligada. El parc Rosalia, ja fora de les muralles, un descans pels sentits.

Haig de dir que el reportatge em va agradar. Al final, com és costum, varen entrevistar al senyor alcalde. Un senyor alt i gras, el que se’n diu un senyor apersonat. Pel que explicava, deu ser socialista. Només de sentir-lo parlar de la seva ciutat, ja et venien ganes de tornar-la a visitar.

Li varen preguntar per la seva famosa llibreta. I és que el voluminós senyor es passeja molt per la seva vila. Enraona molt amb els veïns. Observa tot el que, mentre passeja, veu que no va bé o no funciona. I ho apunta tot en una llibreta de butxaca. Es de suposar que, en arribant a la Casa Gran, reuneix els diversos responsables i els diu el que han de fer, el que han d’arreglar.

Diu el senyor alcalde que no pot concebre un alcalde que tot ho vol fer des del seu despatx. Que un alcalde ha de passar molt de temps voltant per la vila, enraonant amb la gent i observant. Em sembla que té raó. Diria, sense conèixer-lo, que és un alcalde assenyat.