Referèndum i ensenyament

M’ha fet gràcia l’acudit d’El Punt d’avui. I és que el que ha passat aquesta setmana ha estat d’un deliri monstruós. ERC oferint, desprès d’una calçotada i, suposo, amb el cap calent pel vi (segurament del Priorat) el cap del senyor Montilla a canvi d’un referèndum il•legal i, el que és pitjor, perdut per endavant. I és que als dirigents actuals d’Esquerra no els entén ni Déu Nostre Senyor. I, pel que puc llegir aquí o allà, ni els seus propis partidaris tampoc els entenen massa. Evidentment, jo encara els entenc menys.

Havent-hi tantes coses importants per tractar i per millorar!

He trobat molt més important una opinió publicada al Diari Maresme sobre l’ensenyament que tot l’enrenou provocat per Esquerra aquesta setmana. L’autor és en Miquel Costa. Hi diu coses força interessants.

Comença amb una constatació, publicada darrerament als diaris: en coneixement de l’anglès Catalunya és a la cua d’Espanya, i Espanya d’Europa. Un 21% de catalans coneix una llengua estrangera, al costat d’un 90% de suecs; la mitjana europea és del 50%. Això dóna una idea de com està l’ensenyament a Catalunya. Diu en Miquel Costa que el que tenim és una desfeta normalitzada. I, un cop vistos els resultats, probablement tingui raó.

Ens segueix explicant que els polítics i l’administració han optat directament pel cinisme (mantenir l’esclerosi del sistema mentre els sigui profitós). Però la crua realitat és un fracàs escolar estrepitós, i un ambient hostil a l’aprenentatge.

M’agrada la seva conclusió: El que encara molta gent no veu és que hi ha una bossa de nois i famílies que no els interessa aprendre, no els motiva, no en treuen res i impedeixen que d’altres en treguin res. És aquest el fet nou que no contemplen pedagogs, sociòlegs ni polítics. Eduquem els educables, no n’excloguem cap, però barrem el pas als altres. Hi ha d’haver d’altres alternatives per ells.

Si ERC (i, de passada, el govern de Catalunya i també l’oposició) s’ocupessin més de l’educació i fossin més seriosos, en comptes de perdre el temps amb ximpleries, ajudarien a la societat catalana a desenvolupar-se, a la joventut catalana a tenir més oportunitats i, a la llarga, ajudarien a que Catalunya conservés un avanç que en aquests moments està perdent. I només si Catalunya manté aquest avanç serà possible que el referèndum que de manera tant esperpèntica han posat sobre la taula aquesta setmana es pugui guanyar. Quan es convoqui d’una manera seriosa.