Així prepara el Govern el futur de Catalunya?

L’any 2000, el conseller Mas Colell volia aconseguir que Catalunya fes una ràpida transició cap a l’economia del coneixement, impulsant la investigació. Es tractava d’un projecte necessari i vital per sortir Catalunya de l’economia del rajol i de la ma d’obra barata. Es tractava d’un projecte de futur.

Doncs bé, la Generalitat acaba d’anunciar als directors dels principals instituts de recerca catalans que no hi ha calés. Els pressupostos del 2008 preveuen un creixement del 2 % de les inversions destinades als instituts de recerca, per sota de la inflació, que es preveu del 3 %.

L’argument és que els pressupostos de la Generalitat pel 2008 només creixen un 2 %, i que aquest 2 % afecta per igual a totes les conselleries.

Un, en la seva ingenuïtat, pensava que els polítics estaven fets per definir unes prioritats i per dotar-les dels medis suficients. Es veu que al Govern tripartit això no passa pas així. Els polítics que el formen són contables: 2 % de puja? doncs 2 % per tothom! Així s’estalvien d’haver de decidir.

Els instituts de recerca representen una partida de 53 milions d’euros. El total dels pressupostos de la Generalitat era de 32.219 milions d’euros pel 2007. No hagués pas costat gaire de continuar donant un impuls fort a la investigació d’aquest país. Es clar que se’ns dirà que el Pla de Recerca i Innovació 2005 – 2008 preveu un augment més important (227 milions el 2007 i 247 milions el 2008). Però no ens hi enganyem, en aquest Pla de Recerca hi ha moltes accions que no tenen res a veure amb la Recerca (així, en majúscules), sinó que són accions transversals i complementàries amb molt poc contingut científic.

I no parlem de l’estat llastimós des les universitats catalanes, per falta de pressupost i per falta d’atenció des de la conselleria.

I és que quan la investigació i les universitats depenen de la mateixa conselleria que s’ocupa de la indústria, del comerç i del turisme, no es pot esperar res de bo. Això és el que porta un govern tripartit, on s’han de repartir les responsabilitats (o les irresponsabilitats, en aquest cas) d’una manera mil•limètrica entre els seus components, sense que la eficàcia en sigui el motiu principal.

A no ser que la transició cap a l’economia del coneixement hagi deixat de ser una prioritat pel Govern. Que veient el currículum dels seus principals líders no m’estranyaria gens.