Rodalies i AVE: la teoria de la conspiració

Ja fa uns quants dies que el govern i els seus representants diuen que la culpa dels problemes de rodalies, causats per l’obre de l’AVE, la té l’empresa adjudicatària de les obres, l’empresa OHL. Avui, mentre esmorzava, he sentit per la ràdio el que ja fa dies estava segur que dirien: algú, no he entès ben bé qui, ha dit que OHL havia actuat per venjança.

Qui és OHL? De quina venjança parlen?

OHL és una empresa constructora que pertany al grup familiar Villar Mir. El president, l’amo, per entendre’ns, és l’enginyer de camins Juan Miguel Villar Mir. Aquest senyor va ser director general de ports a l’època d’en Franco, va ser més tard president de l’empresa Hidro Nitro i, quan el varen fer fora d’aquesta empresa, va ser anomenat vicepresident del govern i ministre d’hisenda pel llavors president del govern d’Arias Navarro. Va tenir aquest càrrec del 1975 al 1976.

Va ser poc temps ministre. Desprès, o quan era ministre, va comprar terrenys on es troba ara Sotogrande, els va urbanitzar i va fer-hi xalets de luxe i camps de golf. Va veure que era més negoci si muntava la seva pròpia empresa de construcció i obres públiques, i va comprar per cap preu l’empresa Obras y Contratas, llavors arruïnada. Més tard va comprar Huarte i, finalment, Laín. Va gestionar bé aquestes empreses que avui formen l’empresa OHL.

El grup Villar Mir es composa també de la constructora Espacio, de les fàbriques de fertilitzants Fertiberia i de les fàbriques de ferroaliatges Ferroatlántica. Aquesta darrera empresa la va crear al comprar a les fàbriques de silici, ferrosilici i aliatges de manganès a Carburos Metálicos ara farà quinze anys, probablement per motius d’orgull personal, ja que quinze anys més aviat havia estat foragitat de l’empresa Hidro Nitro, també del ram. A finals dels anys noranta va comprar Hidro Nitro i, finalment, fa un parell d’anys, va comprar les fàbriques de ferroaliatges franceses de Pechiney (Pechiney, on jo he treballat gairebé quaranta anys, va ser qui l’havia tret de la presidència d’Hidro Nitro). Les empreses d’aquest grup estan gestionades gairebé personalment per l’amo. Té un grupet de tres persones més (entre les quals un dels seus fills i el seu gendre) que, amb ell són el comitè decisori. El senyor Villar Mir, a més de ser molt intel•ligent, té una capacitat de treball impressionant. Té 77 anys.

Com a anècdota, he de dir que el senyor Villar Mir ha estat vicepresident del Real Madrid. Va coincidir aquesta etapa amb la venda de la ciutat esportiva del club madrileny, situada al final de la Castellana. I, casualitat, el senyor Villar Mir en va comprar la quarta part (a un preu d’amic?). Ara, la immobiliària Espacio hi promou l’edifici més alt d’Espanya, construït per OHL. S’hauria d’inaugurar abans de final d’any.

Què té a veure tot això amb una possible venjança?

Doncs bé, una de les matèries primes per la fabricació del silici i del ferrosilici és el quars. Avui, les dues fàbriques gallegues d’aquests productes (Sabón, fàbrica de silici, i Cee - Dumbria, fàbrica de ferrosilici), que donen feina a unes quatre-centes persones, utilitzen el quars de la pedrera de Serrabal, situada a prop de Santiago de Compostela. Aquesta pedrera, que conec des d’abans de començar-hi l’explotació, té un quars de molt bona qualitat, que és un pilar bàsic per la competitivitat de les dues fàbriques citades. Hi ha quars, penso, per almenys cinquanta anys, el que permet als treballadors d’aquestes fàbriques veure el futur amb una certa tranquil•litat.

Però resulta que l’AVE Madrid – Galícia passa prop de la pedrera. De les vàries opcions previstes, l’escollida pel ministeri és la que agafa gairebé la meitat de la pedrera. Malgrat els recursos presentats per l’empresa, el ministeri ha fet l’oïda sorda. L’empresa ha estimat la pèrdua en 800 milions d’euros. L’assumpte és al jutjat, però l’expropiació dels terrenys ja ha començat.

Fins aquí els fets. Ara venen les especulacions. Si a Catalunya es mantenen els problemes, la possibilitat de que els populars guanyin les properes eleccions augmenten, ja que Catalunya és una de les principals pedreres de vots socialistes. Si al partit popular guanya, el trajecte de l’AVE de Galícia es podria canviar. I tutti contenti.

Perquè es fa difícil d’acusar els tècnics d’OHL de tots els problemes que l’AVE està causant a rodalies. Un o dos esvorancs us poden agafar desprevingut, més ja és difícil. El problema del túnel dels Ferrocarrils Catalans, obra de la que es disposaven de tota mena de plans i estudis del terreny sembla feta a posta. O bé els tècnics d’OHL són uns ases, o bé hi ha una conspiració. I aquesta hipotètica conspiració podria tenir un mòbil.

Sigui quina sigui la veritat, aquesta teoria de la conspiració podria ser l’argument per una novel•la.


- I tu, em pregunta en Janí, per què saps tot això?

- Doncs mira, la fàbrica de silici de Sabón, que avui pertany al grup Villar Mir, que es va inaugurar l’any 1972, jo en vaig ser el responsable del projecte i de la construcció, i durant 14 anys en vaig ser el director. Hi conec a tothom. Buscant matèria prima, vaig co-descobrir la pedrera de Serrabal, al final dels setanta. I, quan el senyor Villar Mir va comprar les fàbriques a França, jo hi era el responsable tècnic, vaig acompanyar l’amo a les seves primeres visites, just abans de jubilar-me.