M’han fet arribar els documents presentats per l’ACA sobre el nou projecte d’endegament de la riera, que permet salvar l’arbreda de Can Feliciano. Haig de dir, d’entrada, que es tracta d’un document molt ben presentat, didàctic i pensat per que la gent el pugui entendre.
Malgrat no disposar de totes les informacions que voldria, explico les meves conclusions sobre aquest projecte, de la manera més desapassionada possible (ja que aquest projecte aixeca passions, algunes polítiques, altres personals). Ja se sap que l’apassionament condueix rarament al diàleg i a la solució correcta.
Dades hidràuliques
Diu el projecte aprovat que la riera, sense fer-hi obres, té una capacitat d’escolament de 25 metres cúbics per segon. Un cop endegada, en tindrà una de 61 metres cúbics per segon, tant en el projecte ja aprovat com en el projecte modificat (el que salva l’arbreda de Can Feliciano).
També es diu que el període de retorn del projecte aprovat és de 100 anys. Em permeto de dubtar-ho, ja que en l’estudi de l’Inuncat, “Risc d’inundacions als municipis veïns al parc del Montnegre i el Corredor” (http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p05d101.pdf) hi trobem la taula següent per la riera de Palafolls, que relaciona els cabals punta d’avinguda als punts de desguàs amb els temps de retorn:
Temps de retorn = 10 anys → cabal punta = 119 m3/segon
Temps de retorn = 50 anys → cabal punta = 192 m3/segon
Temps de retorn = 100 anys → cabal punta = 230 m3/segon
Som, doncs, molt lluny del que diu l’ACA.
Aquesta diferència és molt important. Probablement l’ajuntament i l’ACA se’n deuen haver adonat. Es possible que en sàpiguen l’explicació. Aquesta explicació s’hauria de fer pública. No fer-ho així treu tota credibilitat al principal argument de l’ajuntament, la seguretat del poble.
La meva conclusió és que, des del punt de vista de la pluviometria, els projectes, tant l’aprovat com el modificat, mereixerien una discussió en profunditat amb l’ACA.
El projecte aprovat
Mirant el que diu el document sobre el pla aprovat, hi trobem un problema: a la pàgina 13, hi veiem que el calaix corresponent al punt kilomètric 660 té una alçada de només 1,5 metres, netament inferior al que es troba abans i després, on l’alçada del caixó és de 2,3 metres. Error de dibuix o no? Mereix que aquesta qüestió sigui aclarida amb l’ACA.
En la nova solució es modifica el pont del carrer de Riera, per millorar-hi, diu el document, a la pàgina 15, el seu rendiment hidràulic, a més de permetre fer l’estructura de captació de la derivació. Millorar el seu rendiment hidràulic? Es que no és suficient? Es que la captació de la derivació no s’hagués pogut fer després del pont?
L’Inuncat publica, també, en un dels seus documents (http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/inuncat/conquesinternes/punts_critics.pdf) , sobre la riera de Palafolls al seu pas per Malgrat: La capacitat de la llera és insuficient, tant en zona urbana com rural, alhora que presenta força vegetació en alguns trams. De les 7 obres de pas que hi ha damunt la riera, 3 són insuficients. Una d’aquestes tres obres de pas és el pont del carrer de Riera.
Es a dir, que el pont del carrer de Riera, malgrat que en el projecte aprovat es diu que és suficient per assegurar l’escolament dels famosos 61 m3/segon, sembla que és un tap perillós. Si no, no té cap sentit que es vulgui refer el pont en la nova solució.
Tot això, que és, o és molt probable que sigui, un defecte del projecte aprovat, hauria també de ser discutit, amb calma, amb l’ACA.
El projecte modificat
Dit el que hem dit abans, és clar que, des del punt de vista hidràulic, el projecte modificat, amb un canal de desviació de 4 metres quadrats de secció, és equivalent al projecte aprovat. Es pot dir que el fet de tenir dues lleres en paral•lel té avantatges (si una es tapona, l’altre seguirà en servei) i té inconvenients (la conducció més petita és més fàcil que es pugui taponar, i s’haurà d’estudiar bé la seva sortida, de manera que la corrent principal no freni la secundària).
Es a dir, els dos projectes es poden considerar igualment segurs.
El sobrepreu de la nova solució és més petit que el que s’indica, ja que, de totes maneres, s’haurà de tocar el pont del carrer Riera.
Conclusió
- S’haurà de demanar a l’ACA aclariments sobre els dubtes que el projecte ja aprovat presenta.
- Els dos projectes, l’aprovat i el nou, són hidràulicament equivalents.
- Algú haurà de decidir (el ple de l’ajuntament o el poble, mitjançant consultació popular) si prefereixen la desaparició de l’arbreda de Can Feliciano i del pont del carrer de Passada, o bé si estan disposats als inconvenients de tenir un carrer obert durant un temps, per salvar l’arbreda i el pont, i per poder tenir una llera paisatgísticament més amena que un simple calaix de formigó. Aquesta decisió no és tècnica, és política. Aquesta decisió és entre dues maneres d’entendre l'urbanisme, que podríem resumir com un urbanisme de formigó o un urbanisme de paisatge i de conservació del patrimoni.
3 comentaris:
El projecte s'encareix encara molt més del que es diu a la nova proposta. S'han de sumar: beneficisi industrials, IVA,.......etc. Suma i calcula el que pot arribar a incrementar-se. El nou projecte no preveu quans arbres s'hauràn de tallar i pel cap baix no menys dels que preveien l'anterior projecte. Recordem també per que es va originar la moguda i d'on es van penjar els manifestants: dels arbres.
Em sembla molt perillós deixar un canal obert a que qualsavol persona pugui accedir-hi sobretot si són petits.
Tampoc indica la distància entre cases i mota. Quina diferència hi haurà.
En definitiva una bona pila de dubtes que l'ACA encara ens ha d'aclarir.
Això del perill per les criatures és un bon argument. No hi havia pensat.
I és que fa falta molts punts de vista per trobar la millor solució (o, com diuen els castissos, la menys pitjor)
i en el calaix de formigó, no serà perillós caure-hi? serà gran,gran,gran.......
Publica un comentari a l'entrada