Inundacions, pites i descentralització

Un, de sempre, ha estat partidari de la descentralització. Perquè sempre ha cregut que quan més a prop del ciutadà es resolguin els problemes, millor es resoldran.

En la pràctica, però, ara que estem descentralitzats, comencem a trobar que la descentralització no és perfecte. Vaig llegir fa poc, a la Vanguardia, una sèrie de tres articles sobre Astúries que vaig trobar molt interessants, escrits per en Gregorio Morán. Em va fer gràcia com acabava el darrer, que transcric:

Por eso uno se queda perplejo cuando escucha las cuitas de un paisano de Mieres, que al ir el primer domingo de septiembre a dar de comer a sus gallinas (pitas) se encontró que de las catorce que tenía, diez estaban muertas y cuatro desaparecidas. Gallinas de la raza asturiana pita pinta, ¡un respeto! El buen hombre se vio de pronto metido en un lío, porque había que decidir quién le había liquidado el gallinero. Sin esa condición no había posibilidades de que le indemnizaran. Si fue un raposu (zorro, en bable) se lo ha de pagar el coto de caza; si las mataron los lobos, hay que reclamar al Gobierno del Principado, y si fueron perros asilvestrados, la responsabilidad es del Ayuntamiento. Y el hombre, con esa conciencia campesina de que todo está pensado para complicarte la vida, exclamaba a quien quisiera oírle, "¿Y a mí, quién me paga les pites?".

Veient a la tele (a les teles, per ser més precisos) les inundacions a Alacant, hi he vist que la descentralització pot ser divertida si no fos, de vegades, patètica. Allà on el Canal 9, “inspirat” per la Generalitat valenciana, deia que tot s’estava arreglant ràpidament, i només presentava gent amb declaracions donant les gràcies, la TVE, “inspirada” pel govern central, només deia que els socors estaven mal organitzats, i només presentaven gent que es queixaven.

Llegint de qui és la culpa de la importància dels danys, la ministra de Medi Ambient diu que el riu Girona estava correctament netejat (la Confederació Hidrològica del Xúquer depèn d’ella) i donava totes les culpes a la urbanització salvatge que la Generalitat valenciana havia aprovat i promogut. La Generalitat, en canvi, només culpa dels estralls causats a la manca de neteja del llit del riu.

Un representant de la Generalitat valenciana ve dir que la culpa que els danys haguessin estat tant importants el tenien les canyes que la riada va arrossegar. Efectivament, la gran quantitat de canyes que portava el riu es van anar dipositant en els ponts i altres obstacles, formant rescloses que impedien l’escorrentia de l’aiguat. A la vegada, un llicenciat en geografia de la Confederació va dir que les canyes que hi havia a les vores del riu no s’havien de tallar, ja que el que feien era disminuir la velocitat de la corrent, reduint per tant els danys que aquesta causaria.

Algú ha endevinat que el Govern central i el de la Generalitat valenciana són de signes polítics diferents?


Si, Deu no ho vulgui, algun dia plogués a la conca de la riera de Palafolls els 400 litres per metre quadrat que han plogut a la conca del riu Girona, i la nostra riera, tan mansa ella, tan inofensiva ella, es sortís de mare, què dirien les autoritats? Probablement els que han ordenat cobrir la riera (l’ajuntament) es tornarien contra els que ha realitzat el projecte (l’ACA) i viceversa, els que no tenen responsabilitats en la neteja de la riera (l'ajuntament) mirarien acusadorament als qui l’haurien d’haver netejat (l’ACA), i ambdós, tant l’ajuntament com l’ACA, dirien que els culpables són els que s’han oposat al talla dels arbres de Can Feliciano. Els de la oposició diran que la culpa la té la urbanització salvatge que s’ha produït aquests darrers anys

I, mentrestant, els damnificats, davant tantes discussions bizantines, es preguntarien, com el paisà de Mieres, i a mi, qui em paga les pites?


Tot això és la descentralització. Una descentralització mal organitzada, complicada, on ningú és responsable d’un tot. On ningú és, siguem clars, responsable de res. Començo a enyorar el centralisme.