dimecres, d’octubre 24, 2007

El problema més important del món?

“Yo de este asunto sé poco, pero mi primo supongo que sabrá. Y entonces dijo: 'Oiga, he traído aquí a diez de los más importantes científicos del mundo y ninguno me ha garantizado el tiempo que iba a hacer mañana en Sevilla'. ¿Cómo alguien puede decir lo que va a pasar en el mundo dentro de 300 años?” Això va dir l’altre dia el senyor Rajoy, registrador de la propietat i president del partit popular.

Té raó el senyor Rajoy? Si i no. Té raó en dir que el temps no es pot predir amb tres dies d’anticipació, i que, si fa un temps molt variable, no es pot predir si el xàfec de demà caurà aquí o cinquanta quilòmetres més enllà.

Té raó de dir que ningú no pot predir el què passarà al món d’aquí a 300 anys. En quant al canvi climàtic, és clar.

No té raó, però, d’enganxar ambdues afirmacions. Les tècniques de predicció són diferents a un cas i a l’altre. No tenen res a veure. No es pot deduir una afirmació de l’altre.

No té raó el senyor Rajoy quan parla de 300 anys a la vista. L’IPCC parla de cent anys, més o menys.

Té raó el senyor Rajoy quan dubta, encara que no ho digui clarament, d’aquestes previsions a cent anys. Ni tots els científics hi estan d’acord, ni tan sols, com molts ens volen fer creure, la majoria dels científics. Hi ha elements raonables que ens fan creure que la tendència indicada per l’IPCC és la correcta, però hi ha molts dubtes sobre la seva quantificació.

Té raó quan el senyor Rajoy diu que s’ha d’estar atent al canvi climàtic? Evidentment, si.

Té raó quan el senyor Rajoy diu que el canvi climàtic no és el problema més important del món? La veritat és que aquesta és una afirmació política, de la que no es pot si és certa o no. Que és un problema important, sí. Que el principi de precaució s’hauria d’aplicar encara que es tinguin dubtes, potser també.

Té raó la senyora Narbona quan acusa el senyor Rajoy d’irresponsable? Potser si, però no sap veure la biga en l’ull propi abans de veure la palla en l’ull del senyor Rajoy. Perquè ella és ministra del Medi Ambient, i, que jo sàpiga, Espanya és el país que menys compleix el compromís de Kioto. I la senyora ministra alguna responsabilitat en deu tenir.

Es a dir, que digui el que digui el senyor Rajoy, contesti el que contesti la senyora ministra, Espanya és un país que contamina, que enraona molt i no fa gairebé res, on els fets demostren que el canvi climàtic no interessa pas massa, ni al personal ordinari, ni als nostres dirigents. I és que Espanya no ha canviat. I els espanyols, tampoc.

2 comentaris:

Jordi Mercader ha dit...

La relliscada imperdonable de Rajoy és que demostra un desconeixement absolut de la ciència del Canvi Climàtic... com pot passar això amb algú que aspira a ser president d'un estat?

Dic que demostra aquest desconeixement precisament per la relació que va fer entre previsions meteorològiques i previsions climàtiques...

Per altra banda, davant el consens científic mundial sobre el tema, deixar anar una opinió tan poc fonamentada també el deixa molt mal parat. Em recorda el comentari d'Aznar sobre la taxa d'alcoholèmia.

Totalment d'acord amb la opinió que expresses sobre Cristina Narbona: Espanya no pot donar lliçons de sostenibilitat ni lluita contra el canvi climàtic; en aquest sentit hi fa molt poca cosa (Catalunya també hi fa molt menys del que podria fer).

No estic d'acord en canvi en la falta de consens que esmentes. Potser passa que, quan hi ha consens, les poques veus que gosen discrepar-ne reben un ressò desproporcionat respecte el nombre de veus que representen.

ssr ha dit...

Quan parlo de manca de consens és sobre els resultats quantificats de les previsions. Hi ha moltes veus científiques que tenen dubtes raonables sobre aquests resultats, que són el producte de moltes hipòtesis, no totes suficientment conegudes.