No a la monarkia

Ara que està de moda el cremar retrats del rei, de la reina, del príncep i demés parentela, jo també he de dir que no a la monarkia.

Ep, mestre, que us heu equivocat, que monarquia és amb q, i no amb k.

Si, ja ho sé, però és que la monarkia a la que jo dic que no, s’escriu amb k. Amb k de Kirchner. Es tracta de les eleccions argentines, on es presenta com a candidata la dona de l’actual president. I pot guanyar.

Un, que té una feblesa per l’Argentina, que per raons de feina visita de tant en tant, té un dubte: per què un país que té tanta riquesa és tan fràgil? Per què un país on la gent té una bona educació no funciona? Feu un tomb per l’Argentina, i no només per Buenos Aires, i veureu la misèria que hi ha per allà. Veureu que l’Argentina és un país desert, amb ciutats importants separades pel no res. Veureu que la meitat del personal viu a la capital.

El president actual, Nèstor Kirchner, ha aconseguit que el país sortís de la crisi on el va dur la tossudesa de mantenir el principi d’un peso igual a un dòlar, de la tossudesa a no depreciar el peso quan el real brasiler es va devaluar, de la tossudesa de dolaritzar l’economia al preu d’uns interessos del 20 % quan la inflació era del 2 o del 3 %. Tot això ho vaig poder veure en directe en un dels viatges que hi vaig fer.

Però el Sr. Kirchner, que ha vist com l’economia té la seva pròpia lògica, que no sempre coincideix amb la seva, ha estat aplicant una altre tossudesa, la de voler dominar l’economia, la de mentir al poble. Això es va demostrar quan mig país es va quedar sense electricitat l’hivern darrer, mentre el president assegurava que no hi havia cap problema energètic. Ni l’estat argentí ha invertit en energia ni deixa que els particulars, sobretot els estrangers, ho facin.

El Sr. Kirchner presenta com a candidata la seva dona. La monarkia Kirchner és cada vegada més peronista. La senyora Kirchner va entonar l’altre dia unes estrofes de la marxa d’en Perón:

Perón, Perón, qué grande sos
Mi general, cuánto valés
Perón, Perón, gran conductor
sos el primer trabajador.

Por ese gran argentino
que se supo conquistar
a la gran masa del pueblo
combatiendo al capital.

Porque sabe que oligarcas
y el capital extranjero
están tramando de nuevo
la contra-revolución.

La marxa és molt més llarga, i tota igualment truculenta. Si en sentiu la curiositat, la podeu escoltar aquí. Les nocions econòmiques que s’hi exalten, expliquen el que ha passat i el que passa a l’Argentina.

Tinc una feblesa per l’Argentina, ja ho he dit. No sé qui guanyarà les properes eleccions. Només sé que m’agradaria que aquest gran país se’n sortís. I no crec que la monarkia sigui la millor solució.

Post data

El fet d’interessar-me per la política d’altres països em consola de la desolació de la política tant catalana com espanyola. Em permet de constatar que per tot arreu hi ha bledes. I ja se sap, mal de molts, consol de beneits.