dilluns, de març 10, 2008

El daltabaix electoral d’Esquerra

Si els resultats electorals estaven relativament ben previstos per les enquestes, sobretot per les darreres, que el Periódico publicava a la seva versió andorrana, en canvi, el daltabaix tan considerable d’Esquerra no estava pas previst. Estava prevista una baixa, ja que l’augment de fa quatre anys era degut a un sentiment anti PP i a que Esquerra era una formació política que encara no estava gastada pel poder, però no el terrabastall que s’ha produït.

Quines són les causes? Donaré la meva anàlisi.

Tothom comprenia el primer tripartit. Esquerra és un partit que, em sembla a mi, és avant tot un partit nacionalista i independentista. Penso que és per això que el voten, i no per ser d’esquerra. Així doncs, Esquerra es va aliar amb el PSC del president Maragall, quan el PSC defenia un sistema federal al Espanya, una federació més aviat asimètrica, que donaria a Catalunya i al País basc un status més aviat d’estat confederat que d’estat federat.

Però el president Montilla no té aquesta visió de l’estat. Ho va demostrar quan era polític local i quan era ministre. La seva concepció de l’estat és una descentralització administrativa probablement important, però de federalisme, res de res, i de confederalisme, encara menys. Malgrat això, els dirigents d’Esquerra varen continuar recolzant el nou tripartit. Varen dir que ho feien perquè volien subratllar la E d’esquerra de les seves sigles, deixant la C de Catalunya entre parèntesi (això sí, el seu president ha donat una resposta histriònica quan li han dit José Luis, confonent l’embolcall amb el que hi ha dins, i fent, al meu modest entendre, al ridícul)

I quina ha estat la conseqüència? Que un partit més votat per la seva C que per la seva E ha decebut, amb aquesta política d’aliances, al seu electorat natural, i no ha sucat en cap altre tipus d’electors.

La conseqüència que hem vist ahir m’ha recordat quan els comunistes francesos varen entrar a formar part del govern socialista del president Miterrand. En varen sortir completament insignificants electoralment. Es pot dir que, des de llavors, han desaparescut del mapa polític francès.

Espero que no passi el mateix amb Esquerra. Es, a Catalunya, un partit necessari. Però és un partit que pràcticament desapareixerà si no és coherent amb els que el voten, és a dir, si col•labora governant amb un partit espanyolista, com és el PSC actual.

No sé si els seus dirigents sabran reaccionar. Penso que haurien de sortir del tripartit actual si volen recuperar el seu electorat. Però això seria reconèixer el fracàs de l’estratègia de la direcció actual.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

TOTA OPCIO TE UN DESGAT, PERO SAP QUINS SON ELS PROBLEMES EN REALITAT , EL MES IMPORTANT ES LA MENCANSE DE MEMORIA PER PART DE TOTOM I L'ALTRE ES
QUE ERC NO CONTROLA CAP MITJA DE COMUNICACIO I FAGI EL QUE FAGI SEMPRE REVERA. MENTRES QUE ELS QUE ES AUTODENOMINEN NACIONALISTES I ARA ES FAN UNS ABANDERATS DEL NACIONALISME CATALA,EXEMPLE PER AIXO VAN ANAR A MADRID A AUMENTAR L'ESTATUT I NO A RETELLARLO OI I EL ALTRES ELS MES PROGRESISTES DEL MON, EXEMPLES MIRAR EL SR.GUERRA AM EL SEVES DECLARECIONS EN PLAN FOTETE SOBRE L'ESTATUT , NOMES MIRÁN LA SEVES TRAJECTORIES I LES SEVES ACTITUTS (ESTATUT,MOCIONS APROVADES AL PARLAMENT DE CATALUNYA I EN CANVI ELLS MATEIXOS VOTAN EN CONTRA EL CONGRES DELS DIPUTATS A MADRID,AEROPORT,CERCANIES,AUTOPISTES I NO AUTOVIES I SI TU VOLS ESTERIEM MOLT DE TEMPS PARLANT, UN LLARC ETC...) I A MI PERSONALMENT COM MES AVANSE EL TEMPS,MES EM SENTO SATISFET DE HAVER VOTAT ERC . SI EM DE GOBERNAR, JA EL QUE JA PER TRIAR , COM DIUEN ELS CASTELLANS NO HAY MAS CERA QUE LA QUE ARDE.ERC TE ELS DIPUTATS QUE TE I ELS ALTRES ELS QUE TENEN I EN TENEN MES, OJALA EN TINGUESIM MES ,CREGUIM NO NECESITERIEM A NINGU I NO PASSARIA EL QUE ESTA PASANT.PERLANT CLAR ENS ESTEM MENJAN LA PORQUERIA QUE DEIXEN ELS ALTRES I A MES A MES EN SURTEN NETS.
CREGUIM PORÇES CUES DE PANSA PER LE MEMORIA DIUEN QUE VAN MOLT BE I
AL MES GREU ES QUE LA PROPIA GENT QUE VOTA ELS QUE HAN GUANYAT TAN A ESPAÑA COM A CATALUNYA SE ESTAN TIRAR PEDRES SOBRE LA SEVA PROPIA TEULADA.PER MESOQUISTES QUE NO QUEDIN.

Anònim ha dit...

mira ssrabat, després del teu super anàlisi que vas fer el dia de reflexió, ets capaç d'escriure un post analitzant erc. estic exultant esperant els anàlisis del perquè la gent és massoca i com diu en cardús, resulta que "de català emprenyat" al final només n'hi havia un, i el perquè ciu ha anat passant de 18, 15, 10 i 10 diputats, i el perquè de la baixada d'icv. com va escriure en jordi grau al punt, amb erc tothom s'hi veu en cor.

ssr ha dit...

Amb ERC tothom s'hi veu amb cor perquè l'anàlisi és molt senzill de fer: encara no estan madurs per governar.

Amb ICV, també, perquè han demostrat estar lluny de la realitat del ciutadà.

El que convé analitzar és la situació en què queda Catalunya després de la caiguda d'ERC i de ICV, i com queda Espanya després de que el PSOE necessita suport per governar. I tot això en un període que serà econòmicament difícil i on s'hauran de prendre decisions complicades, que necessitaran de governs sòlids.