dissabte, de març 03, 2007

De Greenpeace i altres inquisidors


Fa un parell de mesos hi va haver un debat a la segona de TVE sobre el canvi climàtic. Era a finals de novembre de l’any pasta. Hi havia la ministra del Medi Ambient, una representant del Partit Popular, el president de Greenpeace d’Espanya i un professor de Geologia

No em pararé massa a parlar del discurs més aviat infantil de la senyora ministra, què és el tipus de discurs que acostuma a fer cada vegada que enraona sobre aquest tema: que si és millor per la salut anar a peu que amb cotxe, i que també és millor pel medi ambient, etc.

La senyora representant del Partit Popular només volia saber perquè no l’havien convidat a la reunió de Nairobi, d’on venia la ministra.

El president de Greenpeace d’Espanya movia el cap de dalt a baix cada vegada que enraonava la senyora ministra. Quan el professor va començar a parlar, i va començar a dir quelcom d’intel•ligent, el de Greepeace no el va deixar expressar-se. L’interrompia a cada moment. I és que el professor semblava tenir dubtes sobre la responsabilitat de l’home en un canvi climàtic que considerava natural i un més dels moltíssims canvis climàtics que hi ha hagut al llarg dels temps.

Hauríem pogut pensar que el senyor president de Greenpeace actuava com un Inquisidor General. No podia tolerar cap crítica al corrent de pensament sobre el clima que és, ara per ara, considerat com políticament correcte.

No és pas la primera vegada que veig a un ecologista amb càrrec comportar-se d’aquesta manera. No admeten discussions sobre el que ells saben que és la veritat absoluta, única i eterna. I és que si hi hagués algun dubte sobre aquesta veritat, el seu sou perillaria.

Recordo un article del Time de fa més de 30 anys. Exactament del 24 de juny del 1974. Ja s’anunciava en aquest article el canvi climàtic que teníem a sobre. Mireu, doncs, si fa anys que suposem que el clima canvia. I què deia aquest article premonitori. Doncs deia el següent:

“Des dels anys 40, la temperatura mitjana ha caigut de 2,4ºF. La superfície del gel ha augmentat de manera sobtada d’un 12 % l’any 1971. Es a dir, que anem cap a una altra edat de gel.”

No us sembla bonic? Si algú, l’any 1974, hagués dit que no, que la terra s’escalfava, els ecologistes oficials no ho hagueren pogut tolerar. Com no toleren tampoc avui als qui tenen el més mínim dubte de la por del 2000, és a dir, de l’esclafament global a que ens diuen que estem abocats.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Llegir els teus pensaments m'agrada però aquest cop t'has passat una mica amb això de "subdesenvolupats mentals".

Vinga doncs, queda dit, fins la propera.

ssr ha dit...

Es una manera, potser desafortunada, de dir que quan la ministra Narbona parla del canvi climàtic ho fa de manera massa conformista, sense cap esperit crític a les teories i models que actualment es presenten i que tothom sap, almenys els qui segueixen aquest tema, que no són, ni molt menys, definitius, ja que encara hi ha moltes coses que s'ignoren.

Anònim ha dit...

Entenc el què ha volgut dir i ho compateixo en la seva integritat, però no fa falta emprar el terme "subdesenvolupats mentals" per a expressar el què ha volgut dir. Els subdesenvolupats mentals molt probablement també comparteixin l'esperit "del meu gos i jo" i no el de la Ministra. Però no passa res, el que compte sempre és el fons de la idea, potser per la seva mateixa indignació ha utilitzat aquest terme però jo qun m'indigno me'n venen d'altres a la ment, estic segur que no ha volgut ofendre a ningú.

ssr ha dit...

Ja ho he corregit. I merci pels comentaris.

Anònim ha dit...

Gràcies, em mereixes tots els respectes com a persona humana. Que vagi molt bé i espero seguir gaudint de la lectura dels teus escrits i reflexions.