Un cap de setmana, amb en Janí i la mestressa, varem decidir anar d’excursió. Agafem el cotxe i ens en anem cap al centre de França. Arribem a Auxerre, i parem a un hotel a la vora de l’autopista. A la recepció em diuen
- Vostès tenen més de seixanta anys, no?
Vaig estar a punt d’enviar-los a fer punyetes. Què carai podia importar a la recepcionista la nostra edat?
- Es que fem un descompte del vint-i-cinc per cent a les persones que tenen més de seixanta anys.
Això ja era una altre cosa. Si fessin un descompte del cinquanta per cent als que tinguessin més de setanta anys, hauria confessat orgullosament aquesta edat.
L’endemà dematí varem anar d’excursió. No sabíem pas gaire on anar. Varem decidir anar a un poble que es diu Briare on, segons la guia Michelin, hi ha un pont canal.
- I què és això d’un pont canal?, que pregunta en Janí.
- I jo què sé, que li responc
El pont canal de Briare, diu la guia Michelin, el va construir el senyor Eiffel, el mateix de la torre. Va ser inaugurat l’any 1896. Fins fa poc era el més llarg del món, amb els seus 662 metres (el més llarg és el de Magdeburg, a l’Alemanya, que té 918 metres i que ha estat inaugurat l’any 2003)
Quan hi varem arribar varem poder veure què era això dels ponts canals: un pont perquè els vaixells hi passin per sobre! Ni en Janí, ni la mestressa ni jo ens ho haguéssim pogut imaginar mai. Varem quedar bocabadats. En aquest cas, el pont canal permet als vaixells de passar per sobre de la Loira.
Encara no ens havíem recuperat de la sorpresa, que varem anar a dinar. El restaurant, familiar, era una petita meravella. Un kir com aperitiu, una amanida de petxines de pelegrí, una carn a la pedra, un bon borgonya, ens varen permetre de gaudir amb més intensitat del pont canal. Varem pujar a una “golondrina” perquè no es digués que no hem viatjat amb vaixell sobre un pont.
A la tornada érem una mica menys ases que a l’anada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada