Aquesta setmana, com cada any, el dia dos de maig a la Comunitat de Madrid han tingut festa. Es celebra el principi de la guerra de la independència contra l’invasor francès. Les tropes d’en Napoleó varen ser finalment derrotades i, l’any 1814, el rei Ferran Sisè va tornar al tron d’Espanya.
La guerra, com totes les guerres, va ser salvatge. Els actes de barbàrie comesos pels uns i pels altres, també. I les conseqüències d’aquella guerra varen ser catastròfiques. Varen deixar un país dividit i atrassat.
La intenció d’en Napoleó era, a més de conquerir l’estat espanyol, d’imposar-li un aparell administratiu eficaç. Però el poble es va rebel•lar i no li va permetre de fer la modernització volguda. I així ens va anar. El segle XIX espanyol va ser un segle molt desgraciat, on Espanya va perdre el tren de la modernitat.
De vegades m’agrada pensar quina hauria estat la història si el poble espanyol hagués estat menys heroic i si en Napoleó hagués pogut fer la reforma que pretenia. No puc assegurar que la història del segle XIX hauria estat millor. Però m’atreviria a dir que el què és segur és que no hauria estat pitjor.
L’any que ve es celebren els dos-cents anys del dos de maig del 1808. Probablement el madrileny, sobretot si l’Esperancita encara és al seu capdavant, ho celebrarà amb pompa i esplendor, com s’ho mereix l’heroisme del poble de fa dos-cents anys. Jo més aviat diria, com no s’ho mereix la ignorància del poble de fa dos-cents anys.
2 comentaris:
Aprofitant l' avinantesa `d' aquest article, pot ser veritat que, als fills il.legítims de soldats francesos amb dones catalnes els hi diguessin "xarnegos" ??
No ho sé, però si mirem al diccionari la definició, bé podria ser:
xarnego –a
[c. 1490; del cast. lucharniego, aplicat a gossos ensinistrats a furetejar de nit, dissimilació d'un ant. nocherniego o nocharniego 'que surt de nit', der. de *nochorno, ll. nocturnus 'nocturn'; el pl. del mot fou alterat en los charniegos; el mot passà a Catalunya i a França amb el sentit d'una 'raça de gos'. En gascó charnègo, charnègon, charnègue prengué el sentit de 'mestís, bord, no autòcton, inadaptat al país', sentit que passà al cat]
1 m i f desp 1 Fill d'una persona catalana i d'una de no catalana, especialment francesa.
2 Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país.
2 m ant Gos coniller.
Publica un comentari a l'entrada