El riu Tordera, que té una llargada d’uns 65 km, desemboca al mar entre els termes de Blanes i de Malgrat, formant un delta d’uns 8 km2 de superfície. Aquest delta té una amplada màxima de 6.400 metres en el front litoral i una llargada, en el sentit del riu, d’uns 3.000 metres.
El riu, en la seva part final, té tres aprofitaments d’aigua del seu aqüífer:
- la planta potabilitzadora de Palafolls, que subministra aigua potable als municipis del Maresme nord. Està gestionada pel Consell Comarcal del Maresme.
- la planta potabilitzadora de Tossa i Lloret, que subministra aigua potable a aquestes poblacions. Està gestionada pel Consorci de la Costa Brava.
- la planta potabilitzadora de Blanes, que subministra aigua potable a aquest municipi. Està gestionat per la societat Aigües de Blanes.
En total, el volum d’aigua potable utilitzat per totes aquestes poblacions és d’uns 24 Hm3 per any. Els mesos de juliol, agost i setembre aquest consum és molt més elevat que la resta de l’any.
A més, la indústria fa servir uns 7 Hm3 anuals, i l’agricultura uns 9 Hm3 anuals d’aigua, que provenen dels aqüífers de la Tordera.
Aquesta explotació dels aqüífers és molt elevada, el que fa que aquests es van assecant, i hi ha probabilitats de què siguin envaïts per l’aigua salada del mar. Aquesta és una bona raó per haver implantat la dessaladora de Blanes, que proporciona (quan funciona) 10 Hm3 anuals i que, amb la seva ampliació, veurà doblada aquesta capacitat.
Aquesta sobreexplotació dels aqüífers té també una altre conseqüència: el delta no rep prou aportació de sediments, i la seva superfície va disminuint. Diuen que la línea de costa ha retrocedit d’uns 150 metres.
D’altra part, el delta és una superfície d’un alt valor ecològic, perquè és el quart indret de Catalunya quant a pas d’aus migratòries.
Tenim, doncs, dos problemes al delta: la pèrdua de superfície i la protecció i conservació del seu medi ambient.
Doncs bé, el gener de 2005, les localitats amb influència a l’àrea del delta (Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls) havien pres la decisió d’impulsar un pla però per ara no hi ha res de fet. El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, a qui el passat 2005 es va sol•licitar una subvenció de 25.600 euros que va ser concedida, no dona detalls del punt en què està la redacció del projecte.
La intenció inicial per impulsar el diagnòstic del delta del Tordera va ser crear un consorci format per les quatre localitats que, juntament amb la Generalitat, que es va comprometre a sufragar la meitat dels 42.000 euros que costava l’estudi, aportés recursos per treballar en la direcció de projectar una planificació d’usos de l’espai. Però el fet que les quatre localitats disposessin de diferents extensions de terreny en l’indret afectat va encallar la constitució de l’ens consorciat. I així, la decisió inicial de treballar conjuntament per coordinar les actuacions sobre aquest territori va quedar aturada.
Segons es va definir, l’estudi ha de constar de tres fases:
- recopilar la informació existent sobre el paisatge, la hidrologia, el patrimoni cultural i el planejament urbanístic,
- elaborar un informe de diagnòstic ambiental,
- definir les propostes concretes d’actuació a emprendre per part dels quatre municipis implicats.
Però de moment, totes aquestes iniciatives estan aturades i cada localitat continua actuant per separat, mentre que les actuacions incíviques i la pressió humana creixen dins l’espai del delta.
(Font: Diari de Girona)
La presència d’aus, extremadament sensibles als canvis a l’entorn, és un dels bioindicadors que posa en relleu el delicat estat de salut del delta. Algunes espècies d’ocells com ara el corriol menut pateixen un retrocés de les poblacions a causa de l’impacte produït, per exemple, pel pas dels quads. De la mateixa manera, la presència creixent de pardals, un ocell molt freqüent en àrees urbanes, demostra la humanització de l’espai. Per últim, la comunitat de polles d’aigua ha experimentat un fort descens en els últims anys.
I tot això perquè quatre ajuntaments no es posen d’acord. I menys mal que aquests ajuntaments practiquen una política de “sostenibilitat” ambiental, segons diuen ells mateixos.
Tres dels quatre ajuntaments tenen un alcalde socialista, em sembla. El quart és de CiU. I ni els uns ni els altres no es preocupen del delta. Perquè el medi ambient no sembla entrar dintre de les seves prioritats. Diguin el que vulguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada